Exposicions
Gaudí torna a la Seu de Mallorca amb una exposició que redescobreix la seva gran reforma litúrgica
'Gaudí a la Seu de Mallorca. Litúrgia, Art i Modernitat' revisa la intervenció que Antoni Gaudí va dur a terme entre 1904 i 1915 a la catedral de Palma, reunint peces originals, maquetes i documentació en un recorregut entre la Seu, el claustre i el Museu d'Art Sacre.
Entre les nombroses intervencions que Antoni Gaudí va desenvolupar al llarg de la seva trajectòria, la reforma de la Seu de Mallorca ocupa un lloc singular per la seva ambició litúrgica, arquitectònica i artística. Ara, més d'un segle després de la seva execució, aquesta actuació esdevé el fil conductor de l'exposició Gaudí a la Seu de Mallorca. Litúrgia, Art i Modernitat, una proposta que permet redescobrir el profund impacte que l'arquitecte català va deixar a la catedral de Palma entre 1904 i 1915.
La mostra, organitzada per l'Àrea de Gestió Cultural de la Seu, s'inscriu dins dels actes de l'Any Gaudí, que commemora el centenari de la mort de l'arquitecte. Amb una durada prevista d'un any, l'exposició combina recerca documental, treballs de restauració i divulgació patrimonial per oferir una lectura renovada d'un dels episodis menys coneguts de la trajectòria gaudiniana.
La intervenció de Gaudí va néixer arran de la voluntat del bisbe Pere Campins de modernitzar el temple. La catedral presentava desperfectes a la façana provocats per un terratrèmol, diverses vidrieres restaven cegades i la disposició del cor, situat al centre de la nau, dificultava la funcionalitat litúrgica de l'espai. Davant aquesta situació, Campins va confiar a Gaudí una reforma que anava molt més enllà d'una simple restauració arquitectònica: pretenia adaptar la Seu als nous plantejaments litúrgics sense renunciar al respecte pel seu llegat gòtic.
L'exposició proposa un recorregut que transita per l'interior de la catedral, el claustre i el Museu d'Art Sacre de Mallorca, espais on s'expliquen les diferents fases del projecte i s'exhibeixen nombroses peces originals dissenyades per l'arquitecte. Entre els objectes més destacats hi ha una escala plegable d'altar construïda en fusta i ferro forjat, revestida amb feltre verd, així com les dues maquetes originals de la capella Major i de la capella de la Santíssima Trinitat, elaborades en fusta i intervingudes directament per Gaudí amb dibuixos i anotacions.
El visitant també pot contemplar el monumental baldaquí de l'altar major, diversos llums, mobiliari litúrgic i diferents elements simbòlics vinculats al bisbe Campins, com el bàcul episcopal, el conopeu i el tintinacle, peces que permeten entendre la dimensió espiritual i ceremonial de la reforma concebuda per l'arquitecte.
La mostra estructura el relat seguint les tres grans fases de la intervenció. La primera, desenvolupada entre juny i desembre de 1904, va transformar radicalment l'organització interior del temple. Es va retirar el cor de la nau central, es van desmuntar diversos retaules, es va redefinir el presbiteri per donar protagonisme a l'altar i a la càtedra episcopal i es va incorporar la il·luminació elèctrica, un element innovador per a l'època.
La segona etapa, entre 1905 i 1908, va aprofundir en la renovació del conjunt amb la revalorització de la capella Major. Durant aquests anys Gaudí va intervenir en les vidrieres per millorar l'entrada de llum natural i va dissenyar nou mobiliari destinat al culte, sempre buscant una estreta relació entre arquitectura, simbologia i funcionalitat litúrgica.
L'última fase, que s'estén de 1908 fins a 1915, correspon al moment de major desenvolupament ornamental del projecte. En aquesta etapa hi va participar també Josep Maria Jujol, col·laborador habitual de Gaudí, que va contribuir a enriquir el programa decoratiu i lumínic del presbiteri. El projecte, però, no arribaria a culminar-se.
Després de dotze anys de treball, les discrepàncies entre Gaudí, els constructors i alguns membres del capítol catedralici van provocar la seva desvinculació de l'obra el 1914. La mort del bisbe Campins l'any següent va posar fi definitivament a la seva participació. La direcció dels treballs va passar provisionalment a Joan Rubió i Bellver fins al nomenament d'un nou arquitecte.
La marxa de Gaudí va deixar sense executar una part important del projecte original. Van quedar pendents sis de les nou vidrieres previstes, diverses peces de mobiliari litúrgic, les cobertes i les tombes reials, testimonis d'una intervenció que, malgrat quedar inacabada, va transformar profundament la percepció espacial i simbòlica de la Seu.
Et poden
Interessar
...
