Biblioteca
Gabriel: escultura i escriptura com un mateix llenguatge
Sic et Non, una poètica on la matèria i el jo esdevenen indestriables.
Gabriel és escultor. Ha realitzat exposicions al Centre d’Art Santa Mònica, la Fundació Miró, la Galeria Joan Prats de Barcelona, la Galeria Fernando Alcolea de Barcelona i Nova York, la Fundació Espais de Girona, la Fundació Vila Casas de Barcelona i l'Alzueta Gallery de Barcelona, entre d’altres.
Ha publicat el llibre d’assaig Ultra la forma autàrquica. L’art sense significat i el llibre de poemes La rossor de la tenebra, tots dos a Viena Edicions. També ha publicat textos teòrics i poesia a revistes com Arc Voltaic, Àrtics, Transversal, Reduccions i Cafè Central.
Han escrit sobre la seva obra Gillo Dorfles, José Corredor Matheos, Dan Cameron, Menene Gras Balaguer, Fernando Castro, Kevin Power, Pedro Azara, Carles Hac Mor, Jesús Martínez Clarà, Juan Bufill, Glòria Bosch o Rafael Argullol, entre d’altres.
La seva obra escriptural té la mateixa rellevància que les escultures. Són indestriables en el seu «cripticisme» formal i lingüístic.
Sic et Non esdevé de la latència de l’encontre entre el desplegament fenomenològic del món natural i la regió del sensible o ànima de la consciència.
Així com Gabriel diu que «l’art és un somni de la matèria», entén que les figuracions poètiques conformen un somni del jo.
Així com la matèria somnia mitjançant l’art, el jo somnia l’estridència epifànica de llur unicitat, mitjançant el sediment de cicatrius emocionals que decanta el decurs del periple vital.
Més, a Gabriel li dol brandar les descripcions del combat del sensible per tal d’edificar-se com a succés imprescindible i singular. Més aviat, procura entendre l’emergència de la figuració poètica com una projecció del profund atorgat, com un deure, l’esforç del qual permeti la confusió entre l’anhel individual de supervivència i la marea de diàspores de la totalitat revelada.
Et poden
Interessar
...
