Jonàs Forchini: cartografiar allò que desapareix sota l'aigua

Hi ha paisatges que no es deixen observar amb nitidesa. Espais on la mirada es veu condicionada per la matèria, la llum, el temps i fins i tot per la pròpia capacitat del cos d'orientar-se. En aquests territoris, la fotografia deixa de ser únicament un instrument de representació per convertir-se en una eina de descoberta. Aquesta és la premissa de Tèrbol. Territori i visions submarines, el projecte de Jonàs Forchini que presenta el Museu d'Arqueologia de Catalunya, una investigació artística que pren com a punt de partida les restes submergides de l'antic far de l'illa de Buda, al delta de l'Ebre, per construir una reflexió sobre la memòria, el patrimoni, el paisatge i la desaparició.

L'exposició s'articula al voltant d'un element gairebé oblidat. El far de Buda, inaugurat al segle XIX per facilitar la navegació a la desembocadura de l'Ebre, va acabar sucumbint als canvis del litoral fins a desaparèixer sota les aigües. Avui les seves restes romanen submergides, convertides en un jaciment arqueològic contemporani que parla tant de la història industrial del país com de la transformació constant dels paisatges.

Però Forchini no arriba fins aquest vestigi únicament des de l'interès històric. El seu projecte neix d'una doble condició: la d'artista visual i la de bussejador operador vinculat al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Aquesta relació directa amb el treball científic ha acabat definint bona part de la seva manera d'entendre la fotografia.

"Aquest projecte sorgeix arran d'una residència artística centrada en la fotografia submarina al litoral tarragoní i de les Terres de l'Ebre. Paral·lelament, jo treballo amb el Centre d'Arqueologia Subaquàtica com a bussejador operador. Aquesta doble vinculació va permetre establir una col·laboració molt natural entre la investigació artística i la recerca científica."

Aquesta complicitat va donar lloc a una expedició amb un objectiu molt concret: localitzar les restes del far de Buda. La paradoxa és que, malgrat formar part del patrimoni català, ningú no en coneixia amb precisió la ubicació. "Als arxius del CASC apareixia documentat l'enfonsament del far, però hi havia molt poca informació. No existia pràcticament documentació fotogràfica i la localització era molt imprecisa. Quan vam començar la recerca no sabíem exactament on era."

La cerca va acabar convertint-se en una experiència compartida entre arqueòlegs i artista. "A partir d'aquesta iniciativa artística vam involucrar els equips científics. Finalment el vam localitzar, es va fer una datació exprés sota l'aigua i vam generar tota una documentació visual que avui constitueix una part molt important de l’exposició."

Aquest origen ja defineix bona part del projecte. Tèrbol no és una reconstrucció històrica ni tampoc un reportatge documental convencional. És una investigació on art i arqueologia comparteixen metodologia, dubtes i descobriments.

El far com a metàfora

Per a Forchini, el far de Buda és molt més que una arquitectura desapareguda. El seu valor simbòlic és tan important com el patrimonial. "Que un far construït per elevar-se sobre el paisatge, per il·luminar l'horitzó i representar una idea de progrés es trobi avui sota l'aigua em sembla profundament revelador. És gairebé una metàfora del declivi de la modernitat."

L'artista observa aquest desplaçament amb una mirada crítica. "Quan consultes la documentació històrica descobreixes que aquest far va arribar a convertir-se en un símbol tecnològic. Fins i tot se'n va exposar una rèplica a l'Exposició Universal de París. Comparar aquella iconografia triomfal amb la realitat actual convida inevitablement a reflexionar sobre l'obsolescència de certes tecnologies però també sobre la manera com Occident ha entès el progrés."

L'estructura, concebuda per dominar el paisatge des de les altures, acaba convertida en un fragment arqueològic ocult sota el mar. "És com un far que s'ha apagat dues vegades: primer va deixar d'il·luminar els navegants i després també va desaparèixer gairebé de la memòria col·lectiva. Només la gent del territori en conserva un record viu."

Aquest desplaçament és, precisament, el que interessa a Forchini. Més que recuperar un monument, el que busca és activar una reflexió sobre allò que desapareix sense fer soroll.

Aprendre a mirar des de la incertesa

El títol de l'exposició condensa tota una manera d'entendre la pràctica artística. El terme tèrbol descriu la condició física d'unes aigües carregades de sediments, però també una experiència perceptiva. "El primer significat del tèrbol és tècnic. Té a veure amb la dificultat de veure-hi sota l'aigua. Però aquesta dificultat acaba convertint-se en una experiència molt més profunda."

Per a l'artista, la primera lliçó del busseig en aquests entorns és la frustració. "Sempre dic que el tèrbol és un aprenentatge de la frustració. Has d'acceptar que moltes vegades no podràs veure el que busques. Les condicions meteorològiques, els corrents, els sediments... tot condiciona la mirada."

Aquest aprenentatge acaba transformant la manera d'habitar el paisatge. "La incertesa deixa de ser un problema tècnic i es converteix gairebé en una qüestió filosòfica. Aprens a situar el cos, la mirada i la càmera en un espai que pràcticament no té horitzó."

Forchini defensa que aquestes limitacions no redueixen les possibilitats creatives, sinó que les amplifiquen. "És un espai molt limitat visualment, però precisament dins aquesta limitació apareixen altres formes de veure. Aquest és el potencial que m'interessa explorar."

Quan la càmera veu més que el fotògraf

Un dels aspectes més suggeridors del projecte és la reflexió sobre la fotografia mateixa. En Tèrbol, la càmera no actua únicament com un dispositiu de registre. "Aquí la fotografia funciona gairebé com una pròtesi de la mirada."

L'artista explica que la tecnologia digital és capaç de captar informació que el cervell no arriba a processar durant la immersió. "Quan busseges en aigües tan opaques no ets plenament conscient del que estàs veient. És quan revises les imatges que comprens realment l'espai on eres. La fotografia supera la meva pròpia percepció."

Les càmeres actuals permeten generar centenars d'imatges en una sola immersió. "Les noves sensibilitats dels sensors digitals interpreten el tèrbol millor que nosaltres mateixos. Les imatges acaben construint una topografia que el cos havia estat incapaç de percebre."

La fotografia es converteix així en una eina de coneixement compartit entre artista i arqueòlegs. "Aquestes imatges ens permeten entendre millor la configuració del sòl submarí i reconstruir una realitat que, durant la immersió, ens havia passat pràcticament desapercebuda."

El cos també fotografia

El treball sota l'aigua està determinat per factors molt diferents dels que condicionen la fotografia terrestre. El temps d'immersió és limitat. L'aire disponible determina cada decisió. "El primer condicionant és sempre el temps. Cada fotografia és també una gestió constant de l'aire que portes a sobre."

Però hi ha una altra limitació encara més profunda: la pèrdua de referències espacials. "Passem molt de temps intentant comprendre l'espai perquè, senzillament, estem perduts." En aquestes condicions el cos es converteix en una eina de percepció tan important com la càmera. "Has d'aprendre a moure't gairebé anticipant el paisatge. Moltes vegades el coneixes abans amb el tacte que no pas amb la vista."

La fotografia incorpora aquesta experiència física. "Hi ha molt d'atzar. Sovint no sóc conscient del que estic fotografiant. A vegades separo la càmera del meu rostre i continuo fent imatges sense veure-les directament. És una prolongació del cos més que no pas de la mirada." Aquest component corporal allunya radicalment el projecte dels codis tradicionals de la fotografia documental.

Nous imaginaris del món submarí

Forchini també qüestiona els imaginaris visuals que han dominat durant dècades la fotografia submarina. "La major part de les imatges que consumim continuen reproduint una idea molt estètica del mar: aigües transparents, esculls de corall, peixos exòtics... És un imaginari molt consolidat."

Segons l'artista, aquesta iconografia prové tant de la indústria turística com dels primers grans relats audiovisuals sobre el món submarí. "L'art i la ciència són avui pràcticament els únics àmbits que estan generant nous imaginaris. Ja no es tracta només de mostrar bellesa, sinó d'explicar altres paisatges i altres experiències."

En aquest sentit, Tèrbol reivindica els espais aparentment anodins. "La fotografia contemporània terrestre fa molts anys que treballa sobre l'ordinari. En canvi, la fotografia submarina encara està començant aquest camí. A mi m'interessa precisament dirigir la mirada cap a aquests llocs que ningú considera espectaculars."

El patrimoni davant el canvi climàtic

El projecte també connecta amb una problemàtica cada vegada més urgent: la fragilitat del patrimoni subaquàtic. Catalunya conserva centenars de jaciments arqueològics sota el mar, molts dels quals es veuen afectats pels temporals, la regressió del litoral o els efectes del canvi climàtic. "Els episodis extrems fan aflorar nous jaciments, però al mateix temps acceleren la seva degradació."

Per a Forchini, aquesta situació obliga a replantejar el paper de la documentació. "És impossible conservar-ho tot. Moltes coses es perdran. El gran repte és documentar-les perquè aquesta memòria pugui continuar existint encara que el paisatge desaparegui."

Aquí l'art torna a connectar amb la ciència. "La documentació no només té un valor patrimonial. També permet construir discursos crítics sobre la desaparició dels paisatges, sobre la pèrdua de territoris i sobre les transformacions que està vivint el litoral."

El far de Buda és, en aquest sentit, un exemple paradigmàtic. "Aquestes restes ens expliquen una cartografia que ja no existeix. El paisatge actual és diferent, però les imatges ens permeten comprendre què hi havia abans i què hem perdut." Lluny de plantejar una mirada nostàlgica, Forchini defensa que aquesta acceptació de la desaparició forma part del procés creatiu. "Al final tot torna a la mateixa idea: l'acceptació de la pèrdua. No només la pèrdua dels objectes, sinó també dels paisatges, de les memòries i fins i tot de les formes de mirar."

Amb l’exposició temporal Tèrbol. Territori i visions submarines del MAC, presentada en paral·lel al muntatge de l’Aparador del Museu Abelló de Mollet del Vallès de fa uns mesos, Jonàs Forchini convida el visitant a qüestionar la manera com observem el paisatge, però també allò que queda fora del nostre camp de visió. En aquest procés, la fotografia esdevé una eina fonamental d’exploració, capaç de revelar realitats que sovint romanen ocultes a la mirada.