Rumb a Bozar, a Brussel·les, on l'artista colombiana Delcy Morelos presenta una de les intervencions més ambicioses de la seva trajectòria europea. La instal·lació monumental, oberta fins al 30 d'agost del 2026, reafirma una de les línies fonamentals de la pràctica de Morelos, que des de fa dècades explora la relació entre el cos, el paisatge i els sabers indígenes, situant la naturalesa com un subjecte actiu i no com un simple recurs al servei de l'ésser humà.
Reconeguda internacionalment per les seves instal·lacions immersives realitzades amb terra, argila, fibres vegetals, llavors o pigments naturals, Morelos ha construït una obra que desafia la separació entre art, ecologia i espiritualitat. Nascuda a Tierralta, al departament colombià de Còrdova, la seva producció es troba profundament vinculada als coneixements ancestrals dels pobles indígenes i afrodescendents d'Amèrica Llatina, les formes d'entendre dels quals el territori es converteixen en el nucli conceptual del seu treball. Davant la lògica extractivista que ha definit bona part de la modernitat occidental, l'artista reivindica altres maneres d'habitar el món basades en la cura, la reciprocitat i la interdependència.

La intervenció concebuda per a Bozar estableix un diàleg entre les tècniques constructives tradicionals de Sud-amèrica i determinades formes d'arquitectura vernacla europea. Per això, Morelos empra materials locals d'origen biològic —terra, argiles i fibres naturals—, subratllant la importància dels recursos propers i dels processos manuals davant de la industrialització de la construcció contemporània. La col·laboració amb l'arquitecte belga Jasper van der Linden amplia l'abast del projecte en introduir una investigació compartida sobre la sostenibilitat i les possibilitats arquitectòniques d'aquests materials dins del context europeu.
El visitant travessa un espai on predominen la textura, l'olor de la terra humida, les variacions de temperatura i la presència gairebé orgànica de la matèria. L?obra prescindeix de l?espectacularitat tecnològica per recuperar una dimensió sensorial que obliga a alentir la mirada ia establir una altra relació amb l?entorn. En aquest sentit, la monumentalitat de la proposta no resideix únicament en les dimensions, sinó en la intensitat amb què modifica la percepció de l'espai arquitectònic dissenyat per Victor Horta.

Des d´una perspectiva crítica, l´obra de Morelos se situa en un dels debats més rellevants de l´art contemporani: la incorporació d´epistemologies indígenes com a eines capaces de qüestionar els models dominants de producció cultural i econòmica. Sense caure en discursos il·lustratius o pamfletaris, les seves instal·lacions proposen una experiència en què la matèria mateixa es converteix en llenguatge polític. La terra apareix com a arxiu de memòries col·lectives, però també com a evidència de la fragilitat dels ecosistemes i de la necessitat de reconstruir una relació ètica amb el planeta.
Aquesta reflexió connecta amb una creixent presència de Delcy Morelos al circuit artístic internacional. En els darrers anys la seva obra ha format part d'importants exposicions i biennals, consolidant una pràctica que ha trobat una ressonància especial a Europa gràcies a la seva capacitat per abordar qüestions mediambientals des d'una perspectiva profundament poètica i descolonial. El seu llenguatge evita tant el didactisme com la representació literal: són els materials, el pes, l'olor i la transformació els que construeixen el discurs.