Notícies
Mor Betye Saar, pionera de l'art afroamericà i referent de l'assemblage contemporani
L'artista nord-americana Betye Saar, una de les figures essencials del moviment Black Arts i una de les grans renovadores de l'assemblage contemporani, ha mort als 99 anys a la ciutat natal, Los Angeles. La seva desaparició posa fi a una carrera de més de sis dècades en què va convertir objectes quotidians i vestigis de la cultura popular nord-americana en poderoses obres de denúncia social i afirmació identitària.
Reconeguda internacionalment per la seva capacitat per resignificar imatges i objectes vinculats a la segregació racial durant l'era Jim Crow, Saar va desenvolupar un llenguatge artístic propi basat en l'assemblage, una tècnica escultòrica construïda a partir d'elements trobats. Nines, taules de rentar, rellotges, gàbies, altars o mobles antics van passar a formar part d'un univers visual on memòria, espiritualitat, història i reivindicació política convivien de manera inseparable.
La seva obra va desafiar els estereotips racials profundament arrelats a la societat nord-americana i va transformar objectes que havien servit per perpetuar la discriminació en símbols d'emancipació i orgull afroamericà. Aquesta capacitat per subvertir el significat de les icones racistes va convertir Saar en una referència imprescindible per a diverses generacions d'artistes.
Tot i que va començar la seva trajectòria professional en l'àmbit del disseny, no va ser fins als 35 anys que va decidir dedicar-se plenament a les arts visuals. Des de llavors va mantenir una activitat creativa ininterrompuda, treballant fins ben entrada la novena dècada de la seva vida. Nascuda a Pasadena, va formar part d'una comunitat d'artistes afroamericans activa de l'àrea de Los Angeles i sempre va assenyalar les cèlebres Torres Watts de Simon Rodia com una de les influències decisives dels seus primers anys.
Entre les seves obres més emblemàtiques destaca Black Girl's Window (1969), considerada avui una peça fonamental de l'art nord-americà del segle XX, tot i que el reconeixement institucional va arribar dècades més tard amb la seva incorporació a la col·lecció del Museu d'Art Modern de Nova York el 2019.
Una altra de les fites de la seva producció va ser The Liberation of Aunt Jemima (1972), una obra convertida en icona de l'art polític contemporani. Hi va reapropiar la figura estereotipada de la criada afroamericana per transformar-la en un símbol de resistència: el personatge sosté un rifle i una magrana, invertint per complet el significat de l'imaginari racista que representava.
A més de la seva producció artística, Betye Saar va exercir un paper fonamental com a mentora de nombrosos creadors afroamericans, entre ells el pintor Kerry James Marshall, contribuint decisivament a obrir camí a noves generacions en un panorama artístic històricament dominat per institucions i discursos majoritàriament blancs.
Tot i que durant dècades la seva presència als grans museus va ser irregular, el reconeixement institucional es va consolidar en els darrers anys de la seva carrera. El 2019 va protagonitzar exposicions individuals simultànies al Los Angeles County Museum of Art i al Museum of Modern Art, mentre que a la primavera del 2026 va ingressar a l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Lletres, un dels majors reconeixements culturals del país.
Fins als darrers mesos de vida va continuar sent objecte d'exposicions i estudis. A Los Angeles estava oberta una mostra dedicada als seus dissenys tèxtils i de vestuari, mentre que la New-York Historical Society exhibia una àmplia selecció de les més de cent nines que va reunir al llarg de la seva vida i que van constituir una font constant d'inspiració per a una obra que va convertir l'art en una eina de memòria, resistència i transformació social.
Et poden
Interessar
...
