El Museu de Belas Artes da Coruña presenta del 15 de maig al 31 d'octubre del 2026 Habana Mater. 2003-2023 , una exposició que recull el projecte fotogràfic desenvolupat per l'artista corunyès Luis Gabú durant els seus continus viatges a Cuba al llarg de dues dècades.
La mostra reuneix 50 fotografies on Gabú construeix una mirada personal sobre l'Havana i, especialment, sobre l'històric Centre Gallec de la ciutat. Les seves imatges exploren la relació entre l'arquitectura, la memòria i el pas del temps, situant el silenci com a element principal d'una narració visual on l'absència es converteix en protagonista.

Portal en solitud (2017) Luis Gabú.
Durant les seves estades a Cuba, l'artista va documentar en diferents moments l'evolució del Centre Gallec de l'Havana, un edifici emblemàtic aixecat gràcies a les aportacions dels socis de la diàspora gallega i que va ser seu d'aquesta institució des del 1914. 2015.
Les fotografies recuperen també detalls que mantenen viva la connexió entre Galícia i Cuba, com l?escut de la Corunya que encara conserva una de les façanes de l?edifici. Aquests elements funcionen com a rastres d'una història compartida marcada per l'emigració, la identitat i els vincles culturals entre les dues ribes de l'Atlàntic.
Influenciat per l'atmosfera emocional i contemplativa de la pintura d'Edward Hopper, Luis Gabú presenta una Havana allunyada dels grans relats urbans i de la representació turística. Les imatges mostren una ciutat pràcticament buida, capturada durant la nit, on la llum i l'arquitectura adquireixen una dimensió poètica.

Carrer Neptú 673 Ambar (2017) Luis Gabú.
En aquesta visió nocturna, els edificis es converteixen en testimonis silenciosos d'una època passada on l'Havana va ser una capital vinculada al progrés, la modernitat i l'intercanvi cultural. L'absència de persones no implica buit, sinó memòria: cada espai conserva les empremtes dels qui el van ocupar i de les històries que s'hi van desenvolupar.
El títol de l'exposició, Habana Mater , reivindica el paper fonamental que va tenir la ciutat cubana a la construcció de la identitat gallega durant la diàspora. L'Havana no va ser únicament una destinació econòmica per a milers d'emigrants, sinó també un lloc de creació col·lectiva on es van desenvolupar projectes socials, culturals i intel·lectuals vinculats a Galícia.

Carrer Neptú 673 Gelida (2019) Luis Gabú.
Durant les primeres dècades del segle XX, la capital cubana es va convertir en una autèntica referència per a la comunitat gallega a l'exterior. La inauguració el 1915 del Palau del Centre Gallec va consolidar aquesta institució com un dels grans símbols d'una Havana moderna, convertida en un important nucli intel·lectual, econòmic i cultural de la Galícia transatlàntica.
La trajectòria de Luis Gabú està marcada per una recerca constant d'aquells llocs on la memòria roman oculta. Nascut a la Corunya, l'artista ha desenvolupat des del 1988 una obra vinculada al viatge ia l'exploració de territoris d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa. Les seves experiències en aquests llocs han definit una producció artística centrada a captar l'essència més íntima dels espais, tant en fotografia com en pintura, incloent-hi també etapes més abstractes.