En el marc d’Art Nou, el programa dedicat a donar visibilitat a les noves generacions d’artistes, Marta Mas Girones presenta Viure o l’enigma de la raó, una exposició que neix d’una investigació íntima al voltant de la memòria familiar i les ferides invisibles que passen d’una generació a una altra. La mostra, que es podrà visitar de l’1 al 31 de juliol de 2026 a la Galeria H2O de Barcelona, parteix dels diaris personals de la seva àvia, una dona marcada per l’esquizofrènia i la depressió, i per la sensació persistent de no haver trobat mai un espai propi en el món, ni com a escriptora ni com a dona.
A partir d’aquest llegat escrit, l’artista construeix una reflexió sobre els vincles entre identitat, herència emocional i fragilitat. Les obres exploren la por de repetir una història familiar —la por d’acabar com l’àvia—, però també una inquietud més universal: la por a morir o, potser encara més profunda, la por de no haver viscut prou.

La fotografia es converteix en una eina per observar aquells espais d’intimitat que permeten resistir davant del malestar. Les imatges de Marta Mas Girones no busquen grans escenaris ni moments extraordinaris, sinó que s’endinsen en la quotidianitat, en els petits gestos i en les presències properes que donen sentit a l’existència. Escenes de l’aquí i l’ara que actuen com un contrapunt a la solitud i com un antídot davant la sensació de desarrelament.
En aquest recorregut visual, la comunitat i les persones estimades apareixen com a espais de protecció i reconnexió amb la vida. Els gestos senzills —una mirada, una trobada, un moment compartit— adquireixen una força reparadora i revelen com allò més proper pot convertir-se en una forma de resistència.

Nascuda a Begues (Barcelona) el 1995, Marta Mas Girones és fotògrafa especialitzada en retrat i formada en filosofia. La seva pràctica artística se centra en l’exploració de la intimitat i l’autenticitat de les persones que passen davant la seva càmera. Amb Viure o l’enigma de la raó, l’artista converteix una experiència familiar en una reflexió oberta sobre la memòria, la vulnerabilitat i la necessitat humana de trobar un lloc des d’on existir.