Exposicions
'Oxigénio' de João Marçal explora la pintura com a espai de memòria i percepció
La galeria Alarcón Criado de Sevilla presenta Oxigénio , la primera exposició individual de João Marçal en aquest espai de Sevilla, una proposta que confirma l'artista portuguès com una de les veus més estimulants de la pintura contemporània ibèrica. La mostra no planteja la pintura com un llenguatge tancat al llenç, sinó com un territori expandit on el suport, l'arquitectura i l'experiència de l'espectador formen part inseparable de l'obra. A Oxigénio , Marçal converteix l'acte de pintar en una investigació sobre la percepció, la memòria i la pròpia naturalesa del medi pictòric.
L'exposició reuneix diverses de les línies de treball que l'artista ha desenvolupat els darrers anys. Els shaped canvas o llenços amb formes irregulars qüestionen el format tradicional del quadre i transformen el suport en un element actiu de la composició, mentre que els tons inspirats en el símbol de la pau incorporen pigments metal·litzats que generen una suggerent ambigüitat entre superfície i volum. La pintura deixa de ser una il·lusió bidimensional per adquirir presència física, reforçant una de les inquietuds principals de Marçal: fer conviure la representació, l'objecte i l'espai real en una mateixa experiència visual.
A Oxigénio també ocupa un lloc destacat la sèrie Neighbors , formada per intervencions amb vinils adhesius inspirades en els motius ornamentals de les autocaravanes que proliferen a Lisboa com a conseqüència de la crisi de l'habitatge. A partir d‟aquests elements quotidians, l‟artista introdueix una reflexió sobre el concepte de llar, el desplaçament i la condició transitòria de l‟existència contemporània. Allò domèstic i urbà es converteixen així en metàfores d'una identitat sempre en construcció, on la frontera entre l'interior i l'exterior roman deliberadament oberta.
El nucli central d' Oxigénio està compost per les pintures inspirades en els estampats dels seients d'autobusos i trens, motiu que acompanya João Marçal des dels seus anys d'estudiant i que ha transformat en una profunda investigació sobre el temps, la repetició i la memòria. Realitzades mitjançant milers de petites pinzellades sobre lli sense preparar, aquestes obres converteixen patrons aparentment banals en paisatges mentals de gran intensitat visual. La repetició deixa de ser un recurs decoratiu per convertir-se en una reflexió sobre el moviment, la transformació constant i la impossibilitat que dues experiències siguin idèntiques, establint a més un suggeridor diàleg amb plantejaments fenomenològics sobre la percepció.
La proposta culmina amb un muntatge en què nombroses pintures abandonen el mur per instal·lar-se sobre estructures metàl·liques inspirades en les barres de subjecció dels transports públics. Aquesta decisió amplia el camp d‟acció de la pintura i converteix Oxigénio en una instal·lació on l‟obra dialoga activament amb l‟espai expositiu i amb el cos del visitant. Més que una exposició de pintures, João Marçal proposa una experiència que posa en crisi els dualismes tradicionals entre imatge i objecte, superfície i volum, representació i realitat. En aquesta capacitat per expandir el llenguatge pictòric sense renunciar a la seva essència resideix l'encert més gran d'Oxigénio, una mostra que demostra com la pintura continua sent un territori privilegiat per pensar el món contemporani.
Et poden
Interessar
...
