Exposicions
Quan l’arxiu revela un altre Miró
La Fundació Joan Miró explora la gènesi de Sense títol (1930) i el diàleg entre l’artista i el pensament radical de Georges Bataille a través de Le Gros Orteil.
L’Arxiu de la Fundació Joan Miró continua obrint finestres inèdites sobre la trajectòria de l’artista barceloní amb un programa d’exposicions que posa en valor els documents, esbossos i materials de treball conservats a la institució. Més enllà de les grans mostres dedicades a l’obra acabada de Miró, aquestes propostes d’arxiu permeten acostar-se al procés creatiu, als contextos intel·lectuals i a les connexions menys visibles que van alimentar la seva pràctica artística.
En aquest marc s’inscriu Obrir l’arxiu 08. Le gros orteil, una exposició que es podrà visitar a l’Arxiu de la Fundació Joan Miró del 18 de juny al 29 de novembre de 2026, comissariada per Teresa Montaner i Elena Escolar. La mostra pren com a punt de partida Sense títol (1930), la darrera incorporació a la Col·lecció de la Fundació Joan Miró, una obra adquirida gràcies a la donació de Françoise Marquet Zao. Es tracta d’un dibuix realitzat amb llapis sobre paper Ingres durant els anys trenta, una peça que amplia el coneixement sobre un moment essencial de la trajectòria de l’artista.
L’exposició no només presenta l’obra final, sinó que reconstrueix el camí que hi porta a través dels esbossos que Miró va elaborar per a tota la sèrie. Aquest conjunt de dibuixos permet observar com l’artista experimentava amb formes, signes i associacions visuals abans de convertir-les en una composició definitiva. L’arxiu es converteix així en un espai viu, capaç de mostrar la fragilitat i la complexitat del procés creatiu.
El títol de la mostra fa referència a l’article «Le Gros Orteil» (El dit gros del peu), escrit pel pensador i escriptor francès Georges Bataille i publicat el novembre de 1929 al número 6 de la revista avantguardista francesa Documents. Aquesta publicació, fundada a París aquell mateix any per Georges Bataille i Michel Leiris, va esdevenir un dels espais més radicals del pensament artístic europeu d’entreguerres, un punt de trobada entre artistes, escriptors, etnòlegs i intel·lectuals interessats a qüestionar les jerarquies tradicionals de la cultura.
A Le Gros Orteil, Bataille convertia una part aparentment insignificant i fins i tot vulgar del cos humà en un element de reflexió filosòfica i artística. El dit gros del peu, allunyat dels ideals de bellesa clàssica i de les representacions elevades de l’ésser humà, es transformava en un símbol de la materialitat, de la contradicció entre allò sublim i allò terrenal. L’article formava part de l’interès de Documents per explorar allò que quedava fora dels discursos oficials de l’art i per reivindicar una mirada més complexa sobre la realitat.
La relació entre aquest text i els dibuixos de Miró evidencia el diàleg constant de l’artista amb els corrents intel·lectuals del seu temps. Durant els anys trenta, Miró travessava una etapa d’experimentació en què qüestionava els límits de la pintura, explorant noves formes d’expressió i un llenguatge cada vegada més simbòlic i essencial. Les possibles ressonàncies de l’article de Bataille en aquesta sèrie obren una nova via d’interpretació sobre unes obres que fins ara havien estat llegides principalment des de la seva dimensió formal.
Amb Obrir l’arxiu, la Fundació Joan Miró reivindica el valor dels fons documentals com una eina fonamental per entendre l’obra de l’artista. Cada expedient, cada esbós o cada anotació permet reconstruir una part del relat creatiu i descobrir connexions entre Miró i els debats culturals del segle XX. Aquest programa d’exposicions d’arxiu transforma els materials conservats en una nova forma de mirar l’artista: no només des del resultat final, sinó des dels dubtes, les recerques i els estímuls que van donar forma a la seva obra.
Et poden
Interessar
...
