Concebuda amb motiu del 25è aniversari de l'actual seu del Museu Nacional i Centre de Recerca d'Altamira, l'exposició Dioramas de Joan Fontcuberta proposa una reflexió sobre la manera com el passat es reconstrueix, s'interpreta i es transmet a través de les imatges. Lluny de plantejar-se com a mostra retrospectiva, el projecte estableix un diàleg amb l'experiència de la visita a la neocova i amb els recursos museogràfics que han permès acostar l'art paleolític al públic contemporani.
L'exposició aplega una desena de fotografies fetes per l'artista a partir de diorames, recreacions tridimensionals emprades per museus d'història i ciències naturals per representar escenes desaparegudes. Fontcuberta recupera imatges captades durant dècades i les combina amb noves obres concebudes específicament per a Altamira, centrades en les diferents maneres en què la societat moderna ha imaginat i representat els habitants de la prehistòria.
El punt de partida de la mostra és una paradoxa visual. La neocueva reprodueix la cavitat original d'Altamira, mentre que el diorama recrea esdeveniments i escenes impossibles de contemplar avui. En fotografiar aquestes reconstruccions, Fontcuberta genera una nova capa de representació: imatges de recreacions que es converteixen, alhora, en noves ficcions. El resultat és un joc de rèpliques i simulacres que qüestiona la idea d'autenticitat i posa en relleu com el coneixement també es construeix mitjançant artificis visuals.
Aquesta reflexió connecta amb una de les constants de la trajectòria del fotògraf barceloní, l'obra del qual ha examinat durant dècades els límits entre document, ficció i veritat. A Dioramas, l'artista torna a explorar la capacitat de la fotografia per generar relats i desafiar la confiança dipositada en la imatge com a testimoni objectiu de la realitat.
A més, l'exposició incorpora una lectura artística del cèlebre sostre policromat d'Altamira. Fontcuberta pren alguns dels animals més emblemàtics —com bisons i cérvols— i els trasllada a un recorregut imaginari per la història de l'art occidental. Les figures paleolítiques són reinterpretades a través de diferents llenguatges i estils pictòrics desenvolupats al llarg dels segles, suggerint que aquelles primeres representacions contenien, d'alguna manera, el germen de totes les formes de pintura que vindrien després.
La coneguda afirmació atribuïda a Pablo Picasso, segons la qual "després d'Altamira tot és decadència", serveix com a punt de partida conceptual per a aquesta sèrie de transformacions. Més que il·lustrar una evolució històrica, Fontcuberta proposa una reflexió sobre la continuïtat de la creació artística i sobre la capacitat d'aquelles imatges mil·lenàries per continuar dialogant amb el present.