El MACBA activa la memòria del vídeo com a eina crítica i política

El MACBA dedica aquest estiu una nova lectura a la seva col·lecció amb El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA, una proposta que posa al centre la imatge en moviment com a llenguatge artístic, dispositiu de memòria i instrument de transformació social. La mostra, oberta al públic des del 9 de juliol, articula tres projectes expositius que, des de contextos històrics i pràctiques molt diferents, comparteixen una mateixa intuïció: el vídeo no és només una tecnologia de registre, sinó una forma d’activar relats, generar pensament crític i donar visibilitat a realitats sovint absents de les narratives oficials.

L’exposició reuneix Contrainformació. Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella. La mirada compromesa, tres aproximacions que permeten recórrer diferents moments de la història del vídeo i de la seva capacitat per qüestionar els llenguatges dominants, intervenir en l’espai públic i reformular la relació entre document, testimoni i experiència.

• Vistes de l’exposició El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA, 2026. Foto: Miquel Coll.

El nucli central de la proposta és Contrainformació. Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, una exposició comissariada per María Berríos i Dani Gasol que recupera l’experiència pionera d’aquest col·lectiu sorgit durant els primers anys de la Transició. El projecte revisita el paper de Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari com a agent de contrainformació i agitació social, i mostra com la càmera es va convertir en una eina de participació comunitària, de documentació crítica i d’emancipació dels mitjans de comunicació.

La mostra aplega trenta vídeos, disset dels quals han estat digitalitzats recentment i no s’havien vist des de la seva producció i circulació inicial a finals dels anys setanta i començaments dels vuitanta. A aquest conjunt s’hi suma una selecció de prop de 300 fotografies, materials gràfics i documents procedents de l’Arxiu Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, donat al MACBA i integrat avui a la Col·lecció del museu. El projecte és fruit d’un llarg procés de recuperació, recerca, digitalització i catalogació dut a terme conjuntament pel museu i els membres del col·lectiu. Fins ara s’han recuperat 1.169 unitats documentals —entre documents, fotografies, diapositives i enregistraments sonors— i al voltant de 350 vídeos.

Aquesta relectura de Video-Nou permet entendre fins a quin punt el grup va trencar amb els relats dels mitjans convencionals i va dirigir la càmera cap a espais, cossos i conflictes que quedaven fora del relat oficial de la Transició. Els seus enregistraments documenten episodis que qüestionen la imatge d’una transició modèlica i sense fissures: les Jornades Llibertàries Internacionals del parc Güell, la vaga de les benzineres, diverses manifestacions del 1977, el Canet Rock d’aquell mateix any, el primer Carnaval celebrat a Barcelona des del 1937, les performances d’Ocaña, Nazario i Pau Riba o l’efervescència de la nit barcelonina al voltant de Zeleste. Al mateix temps, el recorregut fa visible un teixit de pràctiques vinculades a pedagogies des de baix, dissidències socials i lluites urbanes, que conflueixen en una idea del vídeo com a pràctica col·lectiva, accessible i políticament situada.

• Vistes de l’exposició El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA, 2026. Foto: Miquel Coll.

L’exposició s’estructura en quatre grans eixos que permeten llegir aquesta experiència en tota la seva complexitat: la relació entre vídeo i contramèdia, la dimensió pedagògica de l’educació audiovisual, els processos emancipadors vinculats a les dissidències i la reflexió sobre la transformació urbana, l’accessibilitat i l’abandonament institucional. Més que reconstruir una genealogia tancada, la proposta dibuixa un mapa de tensions entre imatge, activisme, educació i espai públic que continua interpel·lant el present.

Si Contrainformació mira cap al vídeo com a eina de mobilització social, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens obre el focus cap a la contemporaneïtat i a les possibilitats narratives i formals del mitjà. La selecció reuneix obres d’artistes que exploren el vídeo des de l’experimentació visual i la construcció de relats no lineals, i que aborden qüestions socials, polítiques i íntimes a través de superposicions d’imatges, temporalitats fragmentades i noves formes de percepció. El conjunt posa en relació la potència crítica del vídeo amb les seves derives més poètiques, immersives i assagístiques, i evidencia fins a quin punt la imatge en moviment s’ha convertit en un espai privilegiat per pensar el món contemporani.

• Aziz Hazara, Bow Echo, 2019. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Donació Fundación Privada Han Nefkens. © Aziz Hazara.

El tercer capítol del projecte és Pere Portabella. La mirada compromesa, un programa de projeccions inscrit en el marc d’«Acció Portabella» que revisita la radicalitat formal i política d’un dels grans noms del cinema català. La selecció permet tornar a l’obra d’un cineasta que va qüestionar de manera persistent els codis del llenguatge fílmic i que va entendre el cinema com un espai de dissidència estètica i de confrontació amb el poder. En diàleg amb la resta de la proposta, Portabella apareix aquí no només com una figura clau de la modernitat cinematogràfica, sinó també com un autor que ha fet de la mirada crítica una forma de compromís.

Amb El gest de filmar, el MACBA continua el seu treball d’activació de la col·lecció a partir de noves aproximacions capaces d’establir diàlegs entre pràctiques artístiques, contextos històrics i debats contemporanis. La proposta no es limita a mostrar un conjunt d’obres, sinó que assaja una reflexió més àmplia sobre la capacitat de la imatge en moviment per construir memòria col·lectiva, obrir espais de debat i fer visibles formes de vida, de resistència i d’experiència que sovint han quedat als marges dels relats dominants.