Jujuy inaugura el Centre Cultural Lola Mora, una obra monumental de Cèsar Pelli

Des del 2 de juliol, Jujuy suma al paisatge cultural una de les obres arquitectòniques més singulars de l'Argentina: el Centre Cultural Lola Mora, un espai dissenyat per César Pelli que combina patrimoni, art contemporani, sustentabilitat i una forta aposta a la projecció turística de la província. El nou complex, ubicat en un entorn privilegiat de la yunga jutgessa, acull sis escultures restaurades de Lola Mora i es presenta com un centre dinàmic per a exhibicions, activitats en viu i propostes de formació.

L'obertura oficial va estar encapçalada pel governador Carlos Sadir, que va presentar l'edifici com un nou nucli de programació cultural, pensat no només com a museu sinó com a plataforma de trobada entre les arts, l'educació i el paisatge. El centre disposa de sales d'exposició, auditoris i àrees pedagògiques, i la vostra agenda combinarà mostres, activitats artístiques i espais de capacitació. Com a gest d?obertura a la comunitat, l?entrada va ser gratuïta per als jutges fins al 9 de juliol.

Però el Centre Cultural Lola Mora no es destaca només per la seva funció. La seva arquitectura el converteix, des de ja, en una icona. El projecte va ser concebut per Cèsar Pelli a partir d´una idea simbòlica poderosa: recrear la forma del cisell de l´escultora. El recorregut comença pel que seria el mànec d'aquesta eina, un pont d'accés llarg que desemboca en una estructura que es desplega com un ventall sobre la vegetació i sembla flotar sobre la yunga. La sensació de suspensió es reforça amb una impactant façana vidriada de 1.565 metres quadrats, composta per plafons de fins a nou metres d'alçada realitzats amb vidre sense ferro, cosa que garanteix una transparència absoluta. Segons els que van participar del projecte, aquesta decisió responia a un desig explícit de Pelli: que res no interferís amb la visió del cel jutge.

La dimensió tècnica de lobra també és notable. Les dificultats per importar i traslladar aquests materials de gran escala ja formen part de la història de l'edifici. Tot i això, el resultat final sosté amb coherència la idea original: un volum lleuger, obert al paisatge i profundament connectat amb l'entorn natural.

A aquesta empremta s'hi afegeix una ambició ambiental poc freqüent en edificis culturals d'aquesta escala. El centre va ser concebut sota un criteri Net 0, és a dir, amb la capacitat potencial de funcionar desconnectat de la xarxa elèctrica. Tant la coberta com el pis exterior incorporen plaques solars transitables, mentre que una estructura que a primera vista es podria confondre amb un campanar és, en realitat, una torre eòlica de 30 metres d'alçada. L'elecció de materials també reforça el diàleg amb el territori: el pis interior de pal blanc, el revestiment exterior en pedra cisellada a mà i el tractament acústic a PET reciclat i fusta fosca de Pacará construeixen una atmosfera on disseny, sostenibilitat i paisatge s'integren de manera orgànica.

La figura que dóna nom al centre és, és clar, una de les artistes més extraordinàries de la història argentina. Lola Mora va néixer el 1866, a Trancas, al límit entre Salta i Tucumán. Es va formar inicialment a San Miguel de Tucumán, on va estudiar dibuix i pintura, i ben aviat va començar a destacar pel seu talent. Aquest reconeixement primerenc es va traduir en un encàrrec oficial de gran importància: la província li va comprar una sèrie de vint-i-un retrats de governadors, un primer èxit que li va permetre projectar-se cap a Buenos Aires.

Allí va prendre una decisió audaç pel seu temps: abandonar la pintura i dedicar-se a l'escultura, una disciplina pràcticament vedada a les dones de finals del segle XIX. Gràcies a una beca, va viatjar a Roma, on va ser admesa amb certa reticència a l'estudi de Paolo Michetti. A Itàlia va entrar en contacte amb qui seria el veritable mestre, l'escultor Giulio Monteverde, figura central en la seva formació i en el desenvolupament d'una obra que va desafiar els límits imposats per la seva època.

La relació entre Lola Mora i Jujuy no és circumstancial. L'artista va treballar a la província com a funcionària pública vinculada al disseny urbà, i les seves escultures van ser emplaçades a la Casa de Govern. Des de llavors, aquestes peces formen part del patrimoni jutge. Avui, restaurades i reunides en aquest nou centre cultural, troben un àmbit especialment concebut per conservar-lo i exhibir-lo, en un edifici que no només les protegeix, sinó que dialoga amb el seu llegat a través de l'escala, la matèria i el gest creatiu.