La bellesa nascuda de la ferida

La reobertura del Palau de Velázquez, seu del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia al Parc del Retiro, no podria haver-se acompanyat d'una proposta més pertinent per al moment actual. Després de les obres de rehabilitació i millora finançades pel Pla de Recuperació, l'històric edifici torna a obrir les portes amb La Perla Peregrina , una àmplia exposició dedicada a Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970), un dels artistes espanyols que amb més persistència ha interrogat les relacions entre història, autoritat i representació durant les darreres dues dècades.

Lluny de plantejar-se com una retrospectiva convencional, la mostra, comissariada per Ferran Barenblit, —oberta del 24 de juny del 2026 al 8 de març del 2027— adopta la forma d'una «retroprospectiva», terme emprat pel seu comissari per definir un projecte que revisa el passat sense renunciar al present. L'exposició aplega prop de dues-centes obres entre aquarel·les, escultures, instal·lacions, vídeos, objectes, peces resignificades i treballs en procés. De fet, l'estudi del mateix artista es trasllada temporalment al Palau de Velázquez, permetent que els visitants assisteixin al desenvolupament de noves obres i converteixin la creació artística en part essencial del recorregut.

• Vista de sala de l?exposició Fernando Sánchez Castillo. La Perla Peregrina, Palau de Velázquez, Museu Reina Sofia. Emiliano Barral López. Bust de Pablo Iglesias. 1923-1936. Talla en granit. Préstec del Partit Socialista Obrer Espanyol. Fernando Sánchez Castillo. Naró. 2003-2007. Bronze. Col·lecció MUSAC Fernando Sánchez Castillo. Sender Lluminós. 2003. Bronze. Taller de l?artista Fernando Sánchez Castillo. Estudiant de Tlatelolco 1968. 2017. Talla de fusta. Col·lecció particular Fernando Sánchez Castillo. Tlatelolco, pla dacció. 2016. Catifa teixida. Taller de l'artista Arxiu fotogràfic Museu Reina Sofía. Fotografia: Fàtima Sanz.

El títol de l'exposició funciona com una metàfora conceptual poderosa. La perla, nascuda de l'agressió patida per un organisme que transforma una ferida en matèria preciosa, serveix Sánchez Castillo per reflexionar sobre la capacitat de l'art de convertir el trauma en memòria, llenguatge i forma estètica. La bellesa no apareix aquí com a ideal harmònic, sinó com el resultat d'una fricció constant amb la història.

Des de fa anys, l?artista madrileny ha construït una obra dedicada a desmuntar els mecanismes simbòlics del poder. Monuments, cerimònies oficials, gestos d'autoritat i narratives històriques són sotmesos a una operació d'anàlisi crítica que revela les tensions ocultes després dels relats institucionals. A La Perla Peregrina , aquesta investigació assoleix una dimensió especialment ambiciosa en posar en diàleg els vestigis del franquisme amb altres formes contemporànies de legitimació política i social.

L?exposició rebutja qualsevol visió tancada de la memòria històrica. En lloc d'oferir un relat estable, proposa un espai de negociació permanent on objectes, documents, escultures i accions quotidianes qüestionen la manera com les societats construeixen els seus records col·lectius. La història deixa de ser una seqüència ordenada d'esdeveniments per convertir-se en un territori conflictiu, modelat per disputes sobre què es mereix ser recordat i qui té l'autoritat per fer-ho.

El recorregut expositiu s'articula al voltant del taller de l'artista, un veritable nucli conceptual de la proposta. Des d'allà es desplega un itinerari on la protesta, la resistència ciutadana i els gestos de desobediència dialoguen amb els símbols tradicionals del poder. Més que no pas conduir el visitant per una narrativa lineal, l'exposició convida a establir connexions entre episodis històrics, imaginaris polítics i experiències culturals diverses.

• Josep Viladomat Massanass. Escultura de cavall, part del conjunt “Al General Franco”. 1963. Buidatge en bronze. Museu d´Història de Barcelona. Arxiu fotogràfic Museu Reina Sofia. Fotografia: Fàtima Sanz.

L'elecció del Palau de Velázquez com a escenari afegeix una capa addicional de significat. Construït per a l'Exposició Nacional de Mineria del 1883, l'edifici ha estat testimoni de múltiples usos culturals, polítics i socials al llarg de la seva història. Després de les intervencions recents destinades a millorar la conservació de les cobertes, modernitzar la climatització, incorporar il·luminació LED i desenvolupar un bessó digital per a la gestió de l'immoble, el palau reapareix no només com a contenidor d'art, sinó també com un objecte històric susceptible de ser interrogat.

En aquest sentit, La Perla Peregrina no es limita a ocupar un espai expositiu: hi dialoga. La mostra converteix l'edifici en part del seu argument crític i evidencia com les institucions culturals participen activament en la construcció, la preservació i la transformació dels relats històrics. Sánchez Castillo ens recorda que tota memòria és una construcció i que, darrere de cada monument o narració oficial, persisteix una pregunta incòmoda sobre el poder que els sosté.