Després del xiulet, queda l'art

El Mundial del 2026 ja ha començat a escriure les seves primeres pàgines als estadis de Mèxic, Canadà i Estats Units. Durant més d'un mes, 104 partits convertiran Amèrica del Nord en el gran escenari del futbol mundial, un territori on s'entrellaçaran la passió esportiva, les emocions col·lectives i aquests instants inesperats que acaben formant part de la memòria compartida de diverses generacions. No obstant, més enllà de la gespa i de la competició, la gran cita futbolística també ha trobat ressò a l'univers de la cultura.

Conscients que un esdeveniment d'aquesta magnitud transcendeix allò merament esportiu, nombrosos museus dels tres països amfitrions han dissenyat exposicions i recorreguts temporals que exploren la relació entre el futbol, la societat i la creació artística. Des de la fotografia i el disseny fins a la pintura o les instal·lacions contemporànies, aquestes propostes busquen capturar allò que els noranta minuts d´un partit no sempre arriben a explicar: la identitat dels pobles, els rituals de l´afició, la celebració, la derrota i la dimensió simbòlica d´un esport capaç d´aturar el món.

Paral·lelament, artistes de diferents disciplines han aprofitat l'arribada del Mundial com a font d'inspiració, donant lloc a obres que dialoguen amb l'estètica de la pilota, l'arquitectura dels estadis, l'energia de les grades i les històries humanes que neixen al voltant del torneig. Perquè, en definitiva, cada Mundial no només deixa gols i campions: també deixa imatges, relats i creacions que perduren quan el darrer xiulet ja ha sonat.

El primer viatge artístic ens porta fins a l'obra de Martín Kazanietz, un creador que s'allunya del futbol espectacular dels grans estadis, de l'èpica del gol impossible o de la celebració multitudinària, per aturar-se en la dimensió més humana i quotidiana. Aquest és el futbol real: el de l'amistat, el del tercer temps, el de la conversa pausada després del partit i el dels cossos que encara conserven el cansament i l'alegria del que ha viscut sobre la gespa.

A les seves pintures apareixen figures arrodonides, gairebé com si fossin una prolongació de la pròpia pilota, embolicades en samarretes esportives i situades en aquests instants de pausa que formen part del ritual futbolístic. No són els moments de màxima tensió competitiva, sinó aquesta dolça ressaca emocional que arriba després de l'eufòria del joc, quan la victòria o la derrota deixen pas al matx, la xerrada i la companyia.

L?imaginari de Kazanietz retrata, en definitiva, l?essència social del futbol: un llenguatge compartit que transcendeix el marcador i els resultats. Els seus personatges, serens i propers, ens recorden que aquest esport no només es juga al camp, sinó també a les grades, als carrers i en aquests petits moments de convivència que converteixen el futbol en un fenomen cultural universal.

Si l'obra de Martín Kazanietz ens situa al futbol de la pausa i la camaraderia, l'univers visual de Simon Prades ens torna a la intensitat del relat diari que acompanya un Mundial. Amb motiu del Brasil 2014, l'artista i il·lustrador va emprendre un exercici gairebé periodístic: crear una imatge cada dia capaç de condensar l'emoció, la tensió i els esdeveniments més significatius de cada jornada del torneig.

Les seves il·lustracions no es van limitar al resultat esportiu. Prades va entendre el Mundial com un gran escenari d?històries humanes i socials, on l?alegria del gol convivia amb la controvèrsia i la realitat que envoltava l?esdeveniment. Així, les seves obres van passar de contraposar la brillantor de la cerimònia inaugural amb les protestes que recorrien els carrers brasilers, a immortalitzar els instants de glòria de figures com Messi o Cristiano Ronaldo als seus gols agònics en el temps afegit.

Amb una estètica que combina la precisió del dibuix editorial amb un marcat caràcter narratiu, Simon Prades construeix escenes de gran força simbòlica. Les seves composicions, de línies netes i una cuidada paleta de colors, transformen esdeveniments efímers en imatges capaces de perdurar més enllà de l'actualitat immediata. A les mans, el futbol es converteix en una crònica visual: un espai on l'esport, la política, l'emoció col·lectiva i els gestos individuals queden reunits en un únic instant congelat sobre el paper.

El recorregut continua amb Adrian Mangel, un artista que s?aproxima al futbol des de la mitologia dels seus grans protagonistes. Format en il·lustració a Parsons School of Design i amb una trajectòria que abasta des de la premsa fins al disseny de moda i l'univers de l'esport, Mangel utilitza el retrat com a eina per explorar la identitat i la dimensió gairebé llegendària dels futbolistes.

Les seves obres s'allunyen del realisme fotogràfic i construeixen figures carregades de personalitat mitjançant traços expressius, colors plans i una estètica que beu tant de la il·lustració editorial com de l'art popular. Als seus retrats, jugadors històrics es transformen en icones contemporanis: cares reconeixibles que, més enllà de la fama, parlen d'una època, d'una manera d'entendre el joc i de l'enllaç emocional que hi mantenen milions d'aficionats. La seva sèrie dedicada a algunes de les grans estrelles del futbol mundial va ser reconeguda per la seva manera particular de reinterpretar aquests personatges des d'una mirada gràfica i personal.

Un exemple d'aquesta visió és Fenomen , la seva representació del brasiler Ronaldo durant la seva etapa al PSV Eindhoven. Realitzada en aquarel·la, guaix i marcador sobre paper, la peça no busca reproduir una fotografia del davanter, sinó capturar l'energia i l'aura d'un futbolista que va marcar una generació. A l'obra de Mangel, el futbol apareix com un territori d'herois moderns on la memòria col·lectiva i l'expressió artística es troben.

La memòria del futbol també es fa a partir d'instants concrets. Un tret, un gest tècnic o un segon d?inspiració poden quedar gravats per sempre en la història col·lectiva de milions d?aficionats. Sobre aquesta idea treballa l'il·lustrador italià Emiliano Bonazzi a la seva sèrie Twenty Images to Illustrate All the Editions of the World Cup (1930-2014) , un projecte que condensa més de vuit dècades d'història mundialista en vint imatges essencials.

Cada il·lustració representa un gol decisiu a les finals dels Mundials, des dels primers tornejos celebrats a la dècada de 1930 fins a l'edició del Brasil 2014. Bonazzi no pretén reconstruir la jugada amb exactitud fotogràfica, sinó reinterpretar aquests moments des d'un llenguatge visual propi, on la síntesi gràfica, les formes geomètriques i una cuidada gràfica quasi.

El seu treball converteix el record esportiu en una peça dart i disseny. El gol deixa de ser només un esdeveniment estadístic per transformar-se en un símbol capaç de representar una època, un país o una generació d'aficionats. A les seves il·lustracions conviuen la nostàlgia, l'èpica i la bellesa d'aquells segons en què un Mundial va canviar per sempre de propietari.

La sèrie de Bonazzi demostra que la història del futbol es pot explicar de moltes maneres: a través de cròniques, fotografies o arxius audiovisuals, però també mitjançant imatges capaces de destil·lar l'essència dels grans moments que han donat forma a la llegenda del torneig.