Exposicions
Memòries en disputa: cinema, territori i revolució a Centreamèrica
El cicle organitzat al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS), comissariat per Alonso Aguilar, en el marc de col·laboració amb l'Institut Càder d'Art Centreamericà (ICAC), proposa una lectura en tres temps del cinema polític produït a Centreamèrica durant les dècades de 1960, 1970 i 1980. una relectura de les imatges des de les condicions materials de producció, les tensions històriques i la potència política encara vigent.
El recorregut s'estructura en tres programes que dibuixen un arc narratiu i conceptual: des de les economies rurals i les formes de resistència fins a la insurgència armada i els imaginaris de transformació social. El primer bloc se situa a les bases territorials i explora els espectres de l'explotació agrària i les resistències que emergeixen des del món camperol. El segon desplaça la mirada cap al cos com a espai de conflicte, on la violència patriarcal i estatal s'expressa i és confrontada mitjançant llenguatges formals i polítics dissidents. El tercer culmina en una dimensió èpica, travessada per fronteres geogràfiques i narratives, que encarna les experiències de la lluita armada i la promesa –sovint fracturada– de la revolució.
Lluny d'una aproximació arqueològica o merament arxivística, la proposta busca reactivar converses interrompudes sobre com aquestes imatges van contribuir a la construcció de formes d'organització col·lectiva, desig polític i consciència històrica a la regió. Les pel·lícules no es presenten com a documents tancats, sinó com a materials vius que permeten un diàleg actiu entre passat i present.
El cicle també revisita críticament el concepte de 'república bananera', terme despectiu sorgit a inicis del segle XX per descriure països centreamericans marcats per la dependència econòmica, la inestabilitat política i la forta influència de capitals estrangers, particularment de corporacions nord-americanes com la United Fruit Company. Davant d'aquesta etiqueta, el cinema polític centreamericà de l'època s'apropia de l'estigma per tensionar-lo i subvertir-lo, i reclama un lloc propi dins les narratives globals d'emancipació i anticolonialisme.
En aquest context, diverses institucions, col·lectius i cineastes independents –tant dins com fora de la regió– van impulsar una producció audiovisual profundament lligada al seu entorn immediat i al clima internacional de lluites antiimperialistes. Entre ells destaquen el Departament de Cinema a Hondures, la seva contrapart a Costa Rica, INCINE a Nicaragua, el Grup Experimental de Cinema Universitari a Panamà, la Cinematografia de Guatemala, així com col·lectius a El Salvador com a Taller dels Vagos, Zero a l'Esquerra i el Sistema Ràdio Vencerem.
Et poden
Interessar
...
