A poques hores que el Patronat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) faci públic el nomenament de la seva nova direcció, diverses entitats representatives del sector de l’art i la cultura han expressat públicament el seu desacord amb el procés de selecció. Les organitzacions consideren que les bases del concurs no garanteixen els estàndards mínims de transparència, independència i lliure concurrència exigibles per a una institució de referència internacional.
La denúncia ha estat impulsada per l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), amb el suport del Comitè d’Empresa del museu. El comunicat s’ha fet públic just el dia en què s’han celebrat les entrevistes als candidats finalistes i només vint-i-quatre hores abans de la reunió decisiva del Patronat.
El procés per trobar una nova direcció es va iniciar el passat 9 de març, després de l’anunci de la sortida d’Elvira Dyangani Ose, que va finalitzar la seva etapa al capdavant del MACBA a finals d’abril. Des de llavors, les entitats signants asseguren haver analitzat les bases de la convocatòria a partir del Codi de Bones Pràctiques per a Concursos de Direcció, un document consensuat pel sector i avalat per onze associacions professionals.
Segons aquestes organitzacions, una de les principals mancances és la composició de la comissió de valoració. Consideren especialment preocupant l’absència d’un expert internacional independent, una figura que qualifiquen d’essencial per garantir una avaluació rigorosa i alineada amb els estàndards dels grans museus contemporanis. També qüestionen que els membres designats acreditin una experiència contrastada en la direcció d’institucions museístiques, fet que, al seu entendre, dificulta una valoració adequada dels projectes presentats.
Les crítiques s’estenen igualment a la independència de l’òrgan avaluador. Els denunciants recorden que els tres membres de la comissió han estat o són vocals del Consell General del MACBA, una circumstància que, segons afirmen, compromet la imparcialitat del procés. A més, remarquen que el jurat té un paper merament assessor, amb veu però sense vot, una situació que consideren incompatible amb les garanties que hauria d’oferir un concurs d’aquestes característiques.
Abans de fer pública la seva posició, les entitats van sol·licitar una reunió amb Eduard Vicente, gerent del museu i representant de la comissió de valoració, per traslladar-li les seves preocupacions i demanar explicacions sobre diversos aspectes que qualifiquen d’“inadmissibles” en una convocatòria destinada a seleccionar la màxima responsabilitat d’un equipament cultural de projecció internacional. Tanmateix, asseguren que les seves demandes no van obtenir una resposta satisfactòria.
Un altre dels punts assenyalats és l’absència d’un requisit elevat de competència en llengua anglesa. Les entitats consideren incoherent que la convocatòria per a la direcció del museu no estableixi aquest criteri de manera exigent quan, segons indiquen, sí que es demana en processos de selecció corresponents a perfils tècnics de rang inferior dins de la mateixa institució.
Finalment, els signants reclamen una revisió dels mecanismes d’avaluació. Defensen que la selecció hauria d’estar basada en criteris objectius, quantificables i coneguts públicament des de l’inici del concurs. Segons argumenten, la publicació anticipada dels barems de valoració contribuiria a reforçar la confiança del sector i a garantir una major transparència en l’elecció de la futura direcció del MACBA.
La polèmica arriba en un moment clau per al museu, que es troba immers en una nova etapa de redefinició institucional i estratègica. Sigui quin sigui el nom escollit pel Patronat, el debat obert per aquestes entitats posa sobre la taula la necessitat de revisar els models de governança i els processos de selecció dels principals equipaments culturals del país.