Exposicions
Olinda Silvano: la resplendor del kené que conquereix el món
L'artista i activista shipibo-konibo Olinda Silvano Inuma presenta Nokon kenera jatibian biribirishamanai (“Mi kené brilla al món”), la seva primera exposició individual al MALI, una mostra que recorre més d'una dècada d'exploració artística i reafirma la vigència del kené com a llenguatge de coneixement, memòria i creació.
Comissariada per María Eugenia Yllia, l'exposició proposa un acostament a la trajectòria d'una creadora l'obra de la qual ha despertat un interès creixent en els circuits artístics locals i internacionals. El títol de la mostra reivindica tant la llengua shipibo-konibo com el kené, complex sistema visual compost per infinites trames geomètriques que, segons la tradició amazònica, materialitza els coneixements transmesos pels savis vegetalistes.
Durant les darreres dècades, aquest llenguatge ancestral ha transcendit els seus territoris d'origen per inserir-se a l'ecosistema global de l'art contemporani. En aquest procés, Olinda Silvano s'ha convertit en una de les seves ambaixadores principals.
Tot i que l'exhibició no segueix estrictament un ordre cronològic, permet reconstruir els moments decisius que van marcar-ne el desenvolupament artístic. Un va passar el 2011, quan va iniciar projectes vinculats a la moda ia l'art tèxtil juntament amb la dissenyadora Anabel de la Cruz. Aquella experiència va obrir noves possibilitats per aplicar el kené més enllà dels suports tradicionals.
Tot i això, un punt d'inflexió va arribar amb la trobada del curador i antropòleg César Ramos Aldana. La seva influència va ser fonamental perquè Silvano reconegués el valor artístic dels sabers heretats de la seva cultura. Gràcies a aquest diàleg, va conèixer la històrica Escola Nacional Superior Autònoma de Belles Arts del Perú i va començar a qüestionar la idea que els coneixements indígenes ocupen un lloc subordinat davant de la formació acadèmica occidental.
A partir de llavors, van sorgir intercanvis i col·laboracions amb artistes com Julia Ortiz, Carolina Estrada, Harry Chávez, Augusto Ballardo, Pepe Corzo, Naty Muñoz i Julio Vega, que van contribuir a enriquir el seu llenguatge visual i van consolidar una xarxa d'enllaços afectius i creatius.
Una altra trobada decisiva va ser la que va sostenir amb l'antropòloga i artista Alejandra Ballón. Juntes van iniciar el 2015 una experiència pionera de pintura mural que va transformar el kené en un llenguatge capaç de dialogar amb l?espai urbà. Aquesta pràctica va derivar en la creació del Col·lectiu Soi Noma, integrat inicialment per les muralistes Wilma Maynas i Silvia Ricopa.
Més que una proposta estètica, el muralisme shipibo-konibo es va consolidar com un moviment artístic i polític que visibilitza les veus de les dones indígenes a l'espai públic i ha portat la seva feina a escenaris internacionals.
L'etapa més recent de la producció de Silvano revela una nova evolució formal. En col·laboració amb el seu fill, l'artista Ronin Koshi, desenvolupa composicions de geometries precises i colors vibrants que destaquen per la neteja de les formes i la intensitat del cromatisme.
Aquesta transformació va estar vinculada a la seva participació a Río Corrientes, laboratori de creació impulsat per l'artista Christian Bendayán, on va experimentar amb nous formats i tècniques, entre les quals la serigrafia. Va ser també en aquest context on va incorporar materials com el pa d'or i el pa de plata, elements que potencien visualment la brillantor característica del seu kené i amplien les possibilitats expressives de la seva obra.
L'exposició evidencia així un recorregut que va des dels primers treballs realitzats amb pigments naturals –empleats per narrar històries i testimonis vinculats a la seva experiència i memòria cultural– fins a obres recents que incorporen acrílics, objectes industrials i múltiples textures. Aquest trànsit no representa una ruptura amb la tradició, sinó la seva constant expansió.
Et poden
Interessar
...
