Joan Mateu transforma el Mediterrani en matèria a Les Bernardes de Salt

Les Bernardes de Salt acullen Mar de terra, terra de mar, la nova exposició de l’artista saltenc Joan Mateu, un projecte que es presenta com el més extens i ambiciós dels darrers deu anys de la seva trajectòria. Coincidint amb la celebració del seu cinquantenari, l’artista fa un pas significatiu en la seva recerca plàstica amb la incorporació de la ceràmica, un llenguatge inèdit fins ara en la seva obra.

Comissariada per la gironina Carmen Simon, la mostra reuneix més d’un centenar de peces entre pintures i obres ceràmiques, configurant un recorregut que explora el Mediterrani des d’una perspectiva allunyada de la representació figurativa. Aquí, el mar no apareix com una imatge recognoscible, sinó com una presència latent, una empremta que es manifesta a través de textures, gestos, relleus i sediments visuals.

L’exposició proposa una immersió en la dimensió física, emocional i simbòlica del paisatge mediterrani. Les obres no descriuen el mar; el tradueixen. Tant la pintura com la ceràmica es converteixen en superfícies de memòria on la llum, el moviment de l’aigua i la intensitat del territori queden fixats en la matèria.

El recorregut s’estructura en dos grans àmbits. A la planta baixa, sota el títol Mar de Terra, el visitant es troba amb un conjunt d’obres inspirades en elements vinculats a la navegació i al registre marítim: quaderns de bitàcola, cartes nàutiques o escales de Douglas abandonen la seva funció original per convertir-se en testimonis poètics del pas del temps i de la memòria del mar.

A la primera planta, Terra de Mar desplaça la mirada cap al litoral. La vegetació costanera, les roques, els relleus geològics i les formes pròpies dels paisatges mediterranis emergeixen com fragments d’un territori viscut i interioritzat. El trànsit entre els dos espais queda marcat per una intervenció de Daniela Colafranceschi, situada al buit de l’escala, que actua com a pont conceptual entre el mar i la terra.

La gran novetat del projecte és la incorporació de la ceràmica. Lluny d’un simple exercici formal, aquest nou llenguatge representa una transformació profunda en la pràctica artística de Mateu. Les peces ceràmiques, situades a mig camí entre l’escultura i el mural, estableixen un diàleg directe amb les pintures i plantegen una reflexió sobre la capacitat de la matèria per retenir el moviment i convertir l’aigua en terra sense perdre’n del tot la memòria.

Aquest procés ha estat possible gràcies a la col·laboració del reconegut terrisser Eloi Bonadona, de Quart, que ha participat activament en la cocció i desenvolupament tècnic de les obres. La fotògrafa Andrea Esteve ha documentat tot el procés creatiu a través d’imatges i vídeos, deixant constància d’un treball que s’ha desenvolupat durant més de dos anys.

Per a Carmen Simon, la mostra parteix del mar com a experiència transformada en matèria. La comissària subratlla que el projecte s’allunya deliberadament de qualsevol visió paisatgística convencional per centrar-se en les dimensions sensorials, físiques i territorials del Mediterrani. Aquesta mirada es fa especialment evident en la segona part del recorregut, on la relació entre natura i cultura es desplega a través de formes vegetals, estructures geològiques i referències al paisatge agrícola.

Entre aquestes peces destaca una sèrie dedicada als gira-sols, presents en diferents estats vitals. Florits o secs, esdevenen símbols d’un territori de transició cap al mar, conservant en la seva forma la llum, el ritme i la memòria del paisatge mediterrani.

Des de la Diputació de Girona, el seu president, Miquel Noguer Planas, ha situat l’exposició dins del cicle temàtic dedicat a l’aigua que impulsa Les Bernardes aquest 2026. Segons Noguer, l’obra de Joan Mateu dialoga plenament amb la voluntat d’explorar les interseccions entre pensament, territori i creació contemporània, proposant una lectura poètica del litoral mediterrani on natura, identitat i cultura apareixen profundament entrellaçades.

Per la seva banda, el director de Les Bernardes, Robert Fàbrega, relaciona la proposta amb la idea clàssica de l’Aither, el cinquè element, associat històricament a l’espiritualitat, la llum i allò intangible. Una reflexió que troba ressò en una exposició que transcendeix la representació física del paisatge per explorar-ne les dimensions més subtils i evocadores.

Amb Mar de terra, terra de mar, Joan Mateu presenta una obra madura i expansiva que amplia els límits del seu llenguatge visual. La combinació de pintura i ceràmica, juntament amb una mirada profundament vinculada al territori, converteix aquesta exposició en una de les cites destacades de la temporada artística a les comarques gironines i en un nou capítol dins la trajectòria d’un dels creadors més singulars de l’escena contemporània catalana.