Exposicions
Arqueologies del present: memòria i conflicte a la Galeria ADN
La col·lecció com a dispositiu crític des del qual llegir les tensions que travessen la contemporaneïtat.
Arqueologies presents planteja una lectura del present a partir dels mecanismes propis de l’acumulació i la memòria. L’exposició, articulada entorn d’obres d’AT Col·lecció i comissariada per Antonio Toca, dins del programa The Collector Is Present 2026, entén el col·leccionisme com una forma de construcció crítica del temps contemporani.
Lluny d’organitzar-se mitjançant afinitats estilístiques o generacionals, la mostra funciona com un muntatge d’estrats on cada obra activa una tensió específica. Les peces d’Ai Weiwei, Alfredo Jaar, Regina José Galindo, Eugenio Merino o Antoine d’Agata conviuen amb treballs d’artistes de generacions i contextos diferents, configurant un espai travessat per la violència política, la precarietat afectiva, la guerra, la repressió o l’erosió de les estructures socials. No hi ha voluntat il·lustrativa ni relat lineal; l’exposició es construeix des de la fricció entre imatges, documents i gestos materials que operen com a restes d’una contemporaneïtat inestable.
Alfredo Jaar, No poetry will serve, 2023.
El terme “arqueologies” no remet aquí a una mirada retrospectiva, sinó a una excavació sobre l’immediat. Les obres apareixen com a empremtes de processos encara oberts, fragments que permeten llegir les formes de violència i descomposició que travessen el present. En aquest sentit, l’exposició evita tant l’espectacle de la denúncia com qualsevol dimensió decorativa del compromís polític. La seva posició és més seca: disposar imatges capaces de sostenir una interrogació ètica sobre allò que habitualment roman naturalitzat.
La proposta també desplaça el paper tradicional del col·leccionista. Antonio Toca es presenta com algú que construeix un dispositiu de lectura. La col·lecció adquireix així una dimensió discursiva: cada incorporació modifica el sentit del conjunt i converteix l’acte de col·leccionar en una pràctica d’articulació cultural i política. Arqueologies presents insisteix precisament en la possibilitat d’entendre l’art contemporani com un espai d’intervenció crítica més que no pas com un territori autònom o autosuficient.
Abel Azcona, La vergüenza, 2024.
Et poden
Interessar
...
