Exposicions
Isabel Oliver i la memòria visual de la barbàrie contemporània
La Fundació Chirivella Soriano revisa més de cinquanta anys de trajectòria d’una de les grans figures del pop feminista valencià.
La Fundació Chirivella Soriano presenta, del 17 d’abril al 27 de setembre de 2026, l’exposició Isabel Oliver. Cossos que fugen, paisatges de barbàrie, una ampla retrospectiva dedicada a una de les artistes fonamentals de l’art feminista i crític a l’Estat espanyol. La mostra, instal·lada al Palau Joan de Valeriola i comissariada per Isabel Tejeda, està organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana juntament amb la fundació valenciana.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i catedràtica de pintura a la Universitat Politècnica de València, Isabel Oliver ha desenvolupat una trajectòria sòlida en què ha combinat la pràctica artística amb la docència. El seu reconeixement internacional es va consolidar especialment després de participar en l’exposició The World Goes Pop a la Tate Modern. Actualment, la seua obra forma part de col·leccions destacades com el Museo Reina Sofía, l’IVAM o la Col·lecció del Banco de España.
L’exposició reuneix seixanta obres representatives de les principals sèries de l’artista i ofereix un recorregut per més de cinc dècades de producció. Dividida en dos grans àmbits —Cossos que fugen i Paisatges de barbàrie—, la mostra posa en relleu una mirada crítica sobre la violència contemporània i les estructures de poder que travessen la societat actual.
En el primer bloc, Oliver revisita la representació de la dona en la història de l’art. Sèries com La mujer, De profesión sus labores o Paseos por el museo reformulen referents clàssics des d’una perspectiva crítica i feminista, qüestionant la cosificació femenina arrelada en la tradició pictòrica occidental.
Considerada una figura clau del pop feminista dels anys setanta, Isabel Oliver ha construït un llenguatge visual directe, irònic i profundament compromés amb la denúncia social. La seua obra, lluny de perdre vigència, dialoga amb les fractures i conflictes del present, convertint la pintura en un espai de resistència i memòria crítica.
Et poden
Interessar
...
