Exposicions
Radix i la immersió subterrània entre art i ciència a l’IVAM
Amb aquesta proposta, l’Institut Valencià d'Art Modern consolida el seu concepte de “Museu Amfibi”: una institució viva, capaç d’adaptar-se i generar nous vincles entre art, ciència i pensament contemporani.
L’Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) proposa una immersió en el món subterrani amb Radix, l’exposició de l’artista mexicana Tania Candiani, que es pot visitar fins al setembre. Comissariada per Blanca de la Torre i amb la col·laboració de LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, la mostra reformula una proposta presentada inicialment a la Biennal d’Hèlsinki, expandint-la en una nova peça concebuda específicament per a l’espai valencià.
Radix es desplega com un ecosistema híbrid i immersiu que evoca un tall transversal d’una planta imaginada. L’exposició combina elements orgànics i artificials: plantes vives, escultures de vidre bufat, organismes suspesos, un raiotrò, projeccions audiovisuals i una composició sonora octofònica que embolcalla el visitant. Tot plegat configura un entorn en transformació constant on convergeixen el coneixement científic i l’especulació artística.
La proposta de Candiani dialoga amb investigacions recents en neurobiologia vegetal, que qüestionen la visió tradicional de les plantes com a éssers passius. Segons aquests estudis, els sistemes radiculars són capaços de percebre estímuls, processar informació i adaptar-se al seu entorn mitjançant complexes xarxes de senyals químiques, elèctriques i mecàniques. En aquest sentit, Radix no pretén representar la natura tal com és, sinó explorar-ne possibles mutacions, micromons i futurs.
Els visitants que s’apropen a la galeria 3 es troben amb una sala en penombra, dominada per una gran planta imaginada. La instal·lació s’inspira en el tall transversal d’una estructura vegetal que l’artista va descobrir en un llibre del Jardí Botànic de València. «Quan els ulls s’acostumen a la foscor, comencen a percebre allò que abans era invisible; és una metàfora de les arrels, que hi eren abans dels humans, i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem», assenyala Tania Candiani.
La instal·lació s’articula en diverses estacions que guien el visitant a través d’aquest “organisme” artístic. El recorregut comença amb una avantsala d’arxiu que combina làmines històriques de la Universitat de València amb il·lustracions especulatives de la mateixa artista. Segons Blanca de la Torre, aquest espai «explora els límits entre el coneixement científic i els sabers tradicionals i indígenes, així com les diverses formes d’entendre el món».
L’experiència expositiva es construeix com un sistema multisensorial on cap element funciona de manera aïllada. So, llum, matèria viva, imatge i arquitectura es relacionen per situar el visitant dins del mateix ecosistema. Així, el públic deixa de ser un observador extern per convertir-se en un cos implicat en el funcionament de l’obra.
Et poden
Interessar
...
