Notícies
La nova llei impulsa la Filmoteca de Catalunya com a referent nacional
El Parlament impulsa la primera gran norma cultural en quinze anys per dotar la Filmoteca d’autonomia, projecció i capacitat de lideratge dins el sistema audiovisual català.
El cinema no és només entreteniment: és memòria col·lectiva, imaginari compartit i un mirall crític de la societat. Amb aquesta idea de fons, el Parlament de Catalunya ha aprovat la nova Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, una iniciativa que marca un abans i un després en la política cultural del país. Amb un ampli suport parlamentari —109 vots a favor, onze en contra i quinze abstencions—, la norma es converteix en la primera llei cultural aprovada en els darrers quinze anys i la primera d’aquesta legislatura.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha qualificat l’aprovació com “un gran dia per a la cultura del país”, destacant que el nou marc legal permetrà consolidar una Filmoteca “moderna, ben estructurada i amb autonomia d’acció”. L’objectiu és clar: reforçar-la com una peça clau dins el sistema cultural català i garantir el reconeixement institucional que mereix.
La llei suposa la creació d’un nou organisme amb personalitat jurídica pròpia que gestionarà de manera autònoma la Filmoteca Nacional. Aquesta transformació permetrà agilitzar processos i desenvolupar amb més eficàcia les seves funcions essencials: protegir, conservar i difondre el patrimoni cinematogràfic de Catalunya. Segons el director de la institució, Pablo La Parra, aquesta nova etapa facilitarà una gestió més flexible i adaptada a les necessitats específiques del sector.
La trajectòria de la Filmoteca de Catalunya, creada el 1981, reflecteix una evolució constant. En els seus inicis, l’activitat es desenvolupava en sales de cinema repartides per Barcelona, mentre es construïa progressivament un arxiu fílmic i una biblioteca especialitzada. Amb el pas del temps, la institució es va consolidar fins a fer un salt qualitatiu l’any 2012 amb la inauguració de dues seus clau: l’espai del Raval, dedicat a la difusió i l’activitat pública, i el centre de conservació i restauració de Terrassa, especialitzat en la preservació del patrimoni audiovisual en formats tant fotoquímics com digitals.
Un dels punts centrals de la nova llei és l’emancipació de la Filmoteca respecte de l’Institut Català de les Empreses Culturals, al qual estava adscrita des del 2001. Aquest canvi no només reforça la seva autonomia, sinó que també redefineix l’ecosistema institucional del sector audiovisual català. A partir d’ara, les competències cinematogràfiques de la Generalitat es canalitzaran a través de dues estructures diferenciades: l’ICEC i el nou Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya.
La norma no es limita a l’àmbit patrimonial. També aposta decididament per la recerca i la formació. Entre les seves línies d’acció destaca la capacitat d’impulsar projectes d’investigació, atraure finançament i promoure estudis reglats vinculats al cinema i l’audiovisual. Així mateix, es reforça el paper de la mediació cultural i educativa, amb la voluntat d’integrar el patrimoni cinematogràfic dins el sistema educatiu català.
Un altre dels objectius estratègics és descentralitzar l’activitat de la Filmoteca i estendre-la arreu del territori, superant la concentració històrica a Barcelona. Aquesta obertura territorial busca apropar el cinema com a patrimoni viu a tots els ciutadans i consolidar una cultura audiovisual compartida.
Et poden
Interessar
...
