Barcelona, laboratori viu de l’arquitectura global

Barcelona torna a situar-se al centre del pensament arquitectònic mundial. Tres dècades després del Congrés de 1996, la ciutat reprèn el fil d’aquell moment fundacional per projectar-se cap al futur amb una proposta que desborda els límits del format tradicional. En el marc d’un any simbòlic —amb la capitalitat mundial de l’arquitectura, l’Any Gaudí i l’Any Cerdà—, el Congrés Mundial d’Arquitectes es presenta com una invitació a repensar el paper de l’arquitectura en un planeta en transformació.

Sota el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition, Barcelona acollirà, del 28 de juny al 2 de juliol, més de 10.000 participants i 250 ponents provinents de més de 130 països. Lluny de limitar-se a un esdeveniment professional, el Congrés es desplega com una experiència urbana i col·lectiva, amb més de 100 sessions, una gran exposició central i una setantena d’itineraris que connectaran els debats amb el territori.

L’arquitectura ja no es pot entendre com una obra acabada, sinó com un procés obert: construint, adaptant, transformant. En un món travessat per la crisi de l’habitatge, l’emergència climàtica i la necessitat —sovint oblidada— de bellesa, les grans ciutats esdevenen laboratoris vius on tot està en revisió constant.

• Els comissaris són: Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres.

Aquest “becoming” apel·la a una arquitectura en gerundi: pensant-se mentre es fa, responent mentre es construeix. No es tracta només de donar forma als espais, sinó d’assumir els conflictes i imaginar noves maneres d’habitar-los. Entre la urgència i l’esperança, l’arquitectura es desplega com una eina per negociar el present i projectar futurs possibles.

Una geografia simbòlica: arquitectura en triangle

El Congrés no només ocupa espais: els articula. Les seus principals —les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, el CCIB i el Disseny Hub Barcelona— configuren una mena de triangle simbòlic que recorda, conceptualment, l’ordenació escultòrica de Constantin Brâncuși a Târgu Jiu. En aquest cas, però, el fil conductor no és només formal, sinó també geogràfic i emocional: el mar Mediterrani actua com a eix vertebrador, connectant espais, discursos i mirades.

A aquest recorregut s’hi suma la Sagrada Família, que acollirà la cerimònia de lliurament del premi triennal de la UIA, reforçant el vincle entre patrimoni, espiritualitat i contemporaneïtat.

Un congrés que s’obre a la ciutat

Un dels grans encerts del programa és la seva voluntat d’obertura. Més de 70 itineraris permetran accedir a espais habitualment tancats, convertint Barcelona i el seu entorn en una extensió viva del Congrés. Aquesta dimensió urbana es veu amplificada per la participació d’un centenar d’arquitectes locals com a hosts, figures que connectaran els debats globals amb la realitat específica de la ciutat.

El cor d’aquesta obertura serà l’Open Forum, a les Tres Xemeneies: una estructura efímera davant del mar, amb capacitat per a 1.500 persones, concebuda com un espai de debat horitzontal. Aquí, les fronteres entre ponents i públic es dilueixen, i l’arquitectura esdevé conversa compartida. La mateixa estructura, construïda amb elements de lloguer, posa en pràctica els principis de sostenibilitat que el Congrés defensa.

Veus que defineixen el present

El programa reuneix una constel·lació de figures clau de l’arquitectura contemporània. Entre els ponents destaquen guardonats amb el Premi Pritzker com Lacaton & Vassal, Shigeru Ban, Amateur Architecture Studio i el recent premiat Smiljan Radić. També hi participen els guanyadors del Premi Mies van der Rohe 2026, l’estudi Architecten Jan de Vylder Inge Vinck.

La selecció aposta per una diversitat real: territorial, generacional i de gènere. S’hi combinen trajectòries consolidades amb pràctiques emergents, en un intent explícit de construir un relat plural sobre els reptes contemporanis.

Recerca, experimentació i futur

L’Exposició Central, amb més de 4.000 m², serà un dels espais clau del Congrés. Hi convergiran 12 investigacions del programa Research by Design, així com prototips, instal·lacions i projectes desenvolupats en tallers internacionals. Aquest espai funcionarà com un laboratori obert, on la recerca es fa tangible i accessible.

Barcelona, entre memòria i projecció

El retorn del Congrés a Barcelona no és només una repetició històrica, sinó una relectura. Si el 1996 la ciutat consolidava el seu model urbà postolímpic, avui es presenta com un territori en revisió constant, conscient dels seus límits i potencialitats.

En aquest context, la coincidència amb l’Any dedicat a Antoni Gaudí i a Ildefons Cerdà no és anecdòtica: simbolitza la tensió entre dues maneres d’entendre la ciutat —l’orgànica i l’ordenada— que continuen dialogant en el present.