Un munt de preguntes sense resposta és el títol que rep l’homenatge que Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn dediquen als periodistes presents durant les rodes de premsa organitzades pel Departament d’Estat dels Estats Units entre el 3 d’octubre de 2023 i el 16 de gener de 2025, en quant el genocidi actual a Palestina.
Al llarg d’aquestes trobades, els diversos representants polítics s’enfrontaven a les explicacions sol·licitades de forma evasiva, sovint en clau d’autodefensa, generant, en conseqüència, la frustració dels mitjans informatius.
En el muntatge final d’aquest film de vint-i-tres hores de metratge s’eliminen les respostes dels representants per tal d’evidenciar el xoc entre la posada en escena —un tant performativa— del poder polític, sempre estàtic en la seva irreverència, en vers d’un públic actiu, hàbil i conscient.

Gràcies, gràcies, Matt. Té cap xifra sobre el nombre de palestins morts a Gaza, fins ara? Està d’acord amb la crida d’Israel a les Nacions Unides perquè evacuïn 1,1 milions de palestins cap al sud? A parer seu, quin és l’objectiu final d’Israel? Per tant, parlem d’un canvi de règim, a falta d’una expressió millor, oi?
Si és cert que l’atenció de l’espectador, avui més que mai, està monetitzada, aleshores és intel·ligent desviar-la d’unes respostes ràpides, una mica il·lusòries, i traslladar-les al terreny de la reflexió. Doncs són, de fet, les qüestions; el fet de preguntar-se i de preguntar, el que il·lustra amb més vivacitat el context i s’inscriu directament en la memòria col·lectiva.
I és que Un munt de preguntes sense resposta busca, d’entrada, una expectació col·lectiva; una expectació que pretén contrastar amb l’experiència del consum, més aviat solitari, d’informació. No perquè les qüestions carreguin les solucions, tampoc cap veritat exacta, sinó perquè —com defensa Said Arikat, cap d’oficina de Washington d’Al-Quds News i present al film— no només és el poder el que defineix el nostre temps, sinó també negar-se a deixar de preguntar.