El museu de Mataró presenta una exposició de Diego Guirao: Sense títol. Es tracta d’una mostra dedicada a l’artista mataroní, que va morir el gener de 2024 sense saber que havia estat seleccionat per fer una exposició del cicle Singulars, a Ca l’Arenas – Museu de Mataró, el municipi que el va veure néixer i morir. El projecte ha adquirit un caire d’homenatge, no de dol sinó de celebració d’una vida plenament dedicada a l’art.
Al capdavant de la mostra s’hi ha situat Sílvia Aguilera Guirao, la seva neboda, a qui l’artista va confiar la conservació o la difusió del seu llegat, juntament amb Verònica Aguilera Carrasco, artista encarregada de comissariar aquest recorregut per les últimes dues dècades del seu treball. Verònica, cosina de Sílvia, va quedar profundament marcada per les reflexions de Diego Guirao sobre la raó de ser, l’ofici, l’experiència i el context artístic; un diàleg que havolut traslladar a les sales del museu mitjançant una presència de la seva pròpia obra.

Foto:Sergio Ruiz.
L’exposició no es planteja com un conjunt de diverses pintures i escultures, sinó com la trajectòria sòlida i coherent que el públic no sempre ha pogut seguir de manera continuada. L’univers creatiu de Diego Guirao es construeix a partir de múltiples capes i d’un profund substrat de vivències personals. La seva obra neix d’un impuls de rebel·lia davant allò que considerava injust. Entenia l’artista com un servidor de la societat, capaç de transmetre, des de la seva sensibilitat, inquietuds que sovint són compartides col·lectivament. Tot i que aquest rol és sovint incomprès, com també ho és l’art contemporani, la seva obra demana una mirada activa i compromesa per part de l’espectador.
Diego Guirao ens mostra com l’artista pot, a través del seu pinzell, interpretar i donar forma al seu temps, construint una estructura que dilueix les polaritats i genera un joc de miralls entre l’art i la natura. Sense aturar-se mai, amb constància i determinació, la perseverança esdevé el seu tret més definitori.

Foto:Sergio Ruiz.