La Casa Natal Salvador Dalí de Figueres presenta fins al 13 de setembre una peça singular dins l’exposició Un somni oriental. Exotisme i modernitat en el jove Dalí, inaugurada aquest dimecres. Es tracta d’un biombo de motius orientals que l’artista va pintar a inicis dels anys vint del segle XX, una obra primerenca que permet aprofundir en les influències i inquietuds estètiques dels seus primers anys de creació.
El biombo, de grans dimensions (168,8 x 218 cm), ha estat cedit pel Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, institució que el va adquirir i restaurar. Aquesta és una ocasió excepcional per veure’l a Catalunya, on només s’havia exposat una vegada anteriorment. La seva rellevància rau en el fet que forma part de la producció inicial de Dalí, convertint-lo en un testimoni clau del seu desenvolupament artístic.
Per a la seva realització, Dalí va reutilitzar un antic biombo del seu pare, que va decorar amb una iconografia inspirada en l’orientalisme: figures xineses, homes i dones amb ventalls, ocells i fanalets de colors. Aquesta temàtica, poc habitual en la seva obra posterior, reflecteix l’interès per influències foranes que començaven a arribar-li en aquella etapa formativa.
L’historiador Ricard Bru Turull assenyala que, quan Dalí realitza aquest paravent, el japonisme ja fa més de quaranta anys que circula a Catalunya. Segons Bru, “Dalí aplica aquest japonisme de manera molt imprecisa, sense reproduir cap imatge autèntica del Japó. Hi ha una barreja naturalitzada, més propera a l’aproximació popular de l’orientalisme que no pas a un japonisme fidel”. Serà només a París, més tard, quan el pintor entrarà en contacte directe amb els models japonesos, i serà a partir dels anys cinquanta i seixanta que la seva obra reflectirà referents japonesos més concrets. Per a Bru, en aquest paravent Dalí mostra un “japonisme superficial, exòtic i decoratiu”, que el fa especialment singular, ja que posteriorment desenvoluparà un enfocament molt més intel·lectual i rigorós en la seva pintura.
L’obra representa també la primera aproximació coneguda de Dalí a l’art decoratiu, en un moment en què encara no havia iniciat la seva exploració del llenguatge oníric que el faria universalment reconegut. En aquest sentit, el biombo dialoga amb altres treballs contemporanis, com els temples de colors vius i intensos que va realitzar durant els mateixos anys.
Més enllà del seu valor estètic, el biombo s’inscriu dins l’àmbit familiar de l’artista i evidencia una etapa de recerca i experimentació en què Dalí explorava diferents camins creatius. Aquesta peça esdevé, així, una finestra privilegiada per comprendre els inicis d’un dels creadors més influents del segle XX.