El nostre és un món de múltiples capes i percepcions. La realitat, en el sentit més primitiu de la paraula, no és una cosa definitiva; més aviat, pot ser, la realitat és una forma d’entendre el nostre voltant com a espai habitable i tangible. La ficció ja no es presenta com una cosa aliena a aquest sentit de realitat, o veritat, sinó com a una capa més que s’hi afegeix i reorganitza la nostra percepció del concepte.
En aquest temps de velocitat, doncs; un temps d’immediatesa en el que la realitat té més a veure amb la interpretació mediàtica, Rosa Brun ens demana paciència. A través d’aquesta nova exposició, Paisajes para un mundo inestable —presentada a la galeria Seltz (Barcelona), fins al 20 de maig— l’artista dissenya una sèrie de peces on la memòria, l’experiència i el temps són clau en la comprensió i el descobriment d’aquests paisatges que són, a la vegada, obra i paisatge individual.

Granza, 2013.
El color és important en el viatge que proposa Brun; també la forma. Situat en el punt de fricció entre la realitat i la ficció, entre la proposta i l’experiència individual i col·lectiva, el conjunt de l’exposició —conjunt que barreja pintura i arquitectura per a crear un únic format que no és ni l'un ni l’altre, però un de nou— pretén proposar a l’espectador una cerca cap als racons de la memòria per tal de completar, o complementar, cada “paisatge”. Cada peça, doncs, funciona alhora com estructura i com a esdeveniment en el qual la mirada de l’espectador és tan important com la de l’artista.
Paisajes para un mundo inestable s’apropia del temps i l’espai expositiu per tal de generar un espai on la complexitat és experimentada sense simplificacions ni explicacions; on, a través de cada peça, l’espectador és capaç de generar la seva pròpia realitat a partir d’aquesta sense la necessitat d’una abstracció específica.

Sextans, 2014.