Endinsar-se en la follia és creuar els límits de la raó i submergir-se en un univers on el caos es transforma en creativitat pura. Poètiques de la follia proposa un viatge a aquest territori extrem, on l’art dona forma a les emocions més intenses i conceptes interiors que sorprenen, commouen i qüestionen la percepció de qui contempla les obres. La comissària Angelica Tognetti dirigeix aquesta exposició al Centre Cívic Sagrada Família, que s’inaugura el 27 de març i romandrà oberta fins al 19 de maig, amb un inici especial que inclou una visita comentada a càrrec de la mateixa comissària.
Aquest recorregut explora la complexitat de la neurodiversitat i de la follia des d’una mirada alhora estètica i crítica. Mitjançant instal·lacions i experiències participatives, les artistes María Ruido, Claudia Ventola, Natalia Lázaro Prevost i Julia Montilla interpel·len els visitants i plantegen preguntes sobre com representar i expressar els malestars psíquics, revelant els marges entre experiència personal, imaginació i creació artística. L’exposició esdevé així un espai on la transgressió, l’emoció i la reflexió es donen la mà, convidant el públic a repensar els límits del que considerem normal i acceptable.
El dia de l’inauguració, les obres que conformen l’exposició convidaran el visitant a establir un diàleg amb els conceptes, relats i experiències que orbiten al voltant de les poètiques de la follia. Es posaran de manifest els referents crítics, literaris i artístics que han inspirat aquestes pràctiques com a formes de resistència. L’exposició proposa reflexionar sobre les diverses maneres de representar, expressar i exhibir la bogeria, trencant estigmes i qüestionant els dictats de la “normalitat”. Serà una oportunitat per imaginar i explorar altres formes d’habitar i transitar la follia, en un recorregut que promet transformar la percepció del públic des del primer moment.
La bogeria i el món de l’art es troben en un espai on les regles s’esvaeixen i la creativitat esdevé lliure. És en aquest caos fertile que les idees més extremes prenen forma, i les emocions interiors es transformen en imatges que commouen i desafien la mirada.