L’obra de Bernardí Roig es distingeix per una exploració profunda de la presència i la identitat de l’objecte i de l’ésser. Mitjançant una estètica depurada i poètica, l’artista combina escultura, pintura i instal·lació per provocar reflexions sobre la fragilitat, el temps i la memòria. Els seus treballs sovint incorporen elements quotidians transformats en símbols, on la textura, la superfície i la llum esdevenen instruments narratius que conviden l’espectador a una experiència sensorial i contemplativa.
L’exposició [NO] Treure el cap de l’escultor i artista multimèdia mallorquí Bernardí Roig prolonga la seva estada a l’Espai Isern Dalmau de Barcelona fins al dissabte 28 de març. Una iniciativa de la Fundació Lluís Coromina Isern i la Galeria Miguel Marcos, que reuneix una selecció de vídeos recents de l’artista (1965) al costat de la instal·lació El Cap de Goya (2020).
Els cossos solitaris s’enfronten als seus límits, atrapats en la repetició circular de l’acció. En aquesta insistència sense finalitat aparent es concentra una tensió de resistència i un desig persistent, encara que el sentit sembli esfumar-se. Cada obra intenta donar forma allò que s’escapa: la mirada, el desig, la identitat, la carn que persisteix malgrat la negació. Aquestes imatges en moviment es desplacen amb una obstinació quasi compulsiva, ineficaç però imparable, irracional i indòmita; fins i tot en accions mínimes, com el gest miccional.
Una característica de Bernardí Roig és la seva habilitat per crear diàlegs subtils entre objectes i espai, conferint a cada peça una presència gairebé escultòrica que transcendeix la funció decorativa. La seva obra combina rigor formal amb una càrrega emocional intensa, reflectint preocupacions universals com la solitud, la vulnerabilitat i la bellesa efímera. Aquest equilibri entre conceptes i materialitat fa que cada obra esdevingui un testimoni viu del pas del temps i de la complexitat de l’experiència humana.