Exposicions
Utopies enterrades: Anna Moreno revisita els somnis arquitectònics de Ricardo Bofill al MACBA
Amb 'La tercera torsió', Anna Moreno tanca la seva trilogia sobre els projectes més ambiciosos de Ricardo Bofill, convertint el desert i la sorra en metàfora de les utopies modernes oblidades al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
En entrar a la planta baixa del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el visitant es troba amb alguna cosa inesperada: una duna de sorra on està permès seure. No és un simple element escenogràfic —tot i que deixa veure la seva tramoia—, sinó el punt de partida de La tercera torsió, amb què Anna Moreno tanca la seva trilogia dedicada als projectes més ambiciosos i problemàtics de l’arquitecte Ricardo Bofill.
El cor de la mostra és The Terminal Beach, un llargmetratge codirigit amb el cineasta Bernardo Zanotta i rodat a Algèria que barreja documental i ficció. El 1979, el taller de Bofill hi va aixecar un assentament nòmada per encàrrec del president Houari Boumédiène: un projecte gairebé esborrat de la història oficial, literalment sepultat per la sorra del Sàhara. Moreno parteix d’aquest buit —ni tan sols Bofill no el recordava amb precisió— per construir la seva pròpia narrativa. Allà on falten arxius, introdueix ficció especulativa: una fotògrafa europea viatja dècades després al lloc i s’enfronta a les ruïnes d’aquell somni col·lectiu.
FOTOGRAMES DE "THE TERMINAL BEACH" (2024-2025), CORTESIA D'ANNA MORENO I BERNARDO ZANOTTA. EXPOSICIÓ: ANNA MORENO.
La pel·lícula també qüestiona la mirada occidental sobre el desert, amb ecos de The Sheltering Sky de Paul Bowles, i com aquests paisatges es van convertir en tabula rasa per a experiments arquitectònics europeus.
L’interessant no és només la història, sinó com s’explica. Moreno utilitza la ficció per revisar les utopies dels anys setanta, quan molts arquitectes creien poder redissenyar la societat des de zero. La sorra funciona com una metàfora evident: tot allò que es construeix acaba erosionat pel temps.
L’artista no jutja Bofill. Prefereix mostrar-ne les contradiccions amb una mirada serena, fins i tot melancòlica: de l’idealisme revolucionari a l’estrellat posterior; del desig de transformació social al desert que tot ho cobreix.
FOTOGRAMES DE "THE TERMINAL BEACH" (2024-2025), CORTESIA D'ANNA MORENO I BERNARDO ZANOTTA. EXPOSICIÓ: ANNA MORENO.
The Terminal Beach tanca la trilogia iniciada amb The Drowned Giant (2017), inspirada en el happening que Bofill va organitzar per promocionar el projecte La Ciudad en el Espacio a Madrid, abandonat pel franquisme, i continuada amb Billennium (2018), centrada en l’edifici Walden 7 a Sant Just Desvern. Els títols de les tres peces remeten a relats de l’escriptor J. G. Ballard, una influència clau en la seva manera de barrejar especulació i memòria.
L’exposició es completa amb un vitrall que reprèn les geometries de l’antiga capella de la Misericòrdia, integrant l’exterior del museu dins l’obra. Amb aquest gest, Moreno amplia la seva reflexió cap als vestigis arquitectònics de la ciutat i el destí incert de certes utopies modernes als centres urbans.
VISTES DE L'EXPOSICIÓ "ANNA MORENO. LA TERCERA TORSIÓ", 2026. FOTO: MIQUEL COLL.
La instal·lació funciona perquè obliga a habitar físicament aquesta idea. Assegut sobre la sorra, mirant com la llum cau sobre les dunes reals i imaginades, un entén que les utopies no desapareixen del tot: simplement canvien de forma. De vegades, en art.
Et poden
Interessar
...
