Exposicions
Afinitats creatives de Guinovart i Sisquella en diàleg
Una exposició a l’Espai Guinovart descobreix les connexions inesperades entre dues veus singulars de l’art català de postguerra, entre experimentació, materials i llibertat expressiva.
L’Espai Guinovart d’Agramunt acull fins al 13 de setembre Afinitats compartides de Josep Guinovart i Conxa Sisquella, una exposició que convida a descobrir els punts de trobada inesperats entre dues figures clau de l’art català del segle XX. Tot i que les trajectòries de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) i Conxa Sisquella (Centelles, 1920-Barcelona, 1996) no es van creuar mai –ni en la formació ni en els cercles artístics–, i els seus llenguatges plàstics tenien diferències notables, comparteixen un denominador comú: la fascinació pels materials, la recerca constant de noves tècniques i el plaer de la tactilitat. Comissariada per Conxita Oliver, l’exposició ofereix un recorregut per aquestes afinitats subtils, però reveladores, mostrant com l’experimentació i la curiositat poden transcendir les generacions i les biografies.
Josep Guinovart. Guitarra lorquiana X. 1998.
Les pintures de Conxa Sisquella, que abasten des dels anys 1940 fins a la dècada dels noranta, ofereixen un recorregut per la mirada intensa i perseverant d’una dona que va lluitar amb dedicació i coratge al llarg de tota la seva trajectòria. L’itinerari plàstic parteix d’una figuració de caràcter expressionista i existencialista, que a poc a poc es fon amb l’abstracció: primer mitjançant una acció gestual en què la textura esdevé llenguatge, després en un univers de gradacions i contrastos cromàtics que captiven la mirada. A partir dels anys setanta, Sisquella entra en una etapa d’alliberament, amb una pintura més gestual i un dripping que vibra, alhora que introdueix el teixit de sac i els collages tèxtils, aportant una dimensió sensorial i tàctil. A la darrera dècada de la seva vida, la seva obra arriba a una gran maduresa: l’estructura geomètrica, els tons profunds i les incisions i forats a la tela creen un espai on la matèria i la llum dialoguen en silenciosa poesia.
Les obres de Josep Guinovart que estableixen aquest diàleg amb Sisquella segueixen també un llarg recorregut temporal. Des dels anys cinquanta, la seva pintura passa d’una etapa ingènua a la construcció d’una realitat imaginària i sobrereal, marcada per constants recurrents: l’arrelament a la terra i la fascinació pel lloc es converteixen en fils conductors que teixeixen un univers personal, ric en textures, colors i símbols, on la memòria i la natura es fonen amb la llibertat creativa.
Aquest recorregut expositiu temporal viatjarà el setembre a la Fundació Fornells-Pla/Conxa Sisquella de La Garriga. A l’Espai Guinovart, la mostra posa en relleu dues veus singulars de la postguerra: artistes de caràcter lluitador i tenaç que, des de trajectòries diferents, però sempre fidels a l’ofici, van construir una pràctica artística sòlida i compromesa al llarg de tota la vida. Tot i els anys difícils de la dictadura, Guinovart i Sisquella van evolucionar cap a posicions estètiques modernes i de resistència, definides per l’originalitat, la llibertat i una constant recerca experimental.
Et poden
Interessar
...
