Exposicions
Montserrat Senserrich porta a Sabadell la seva memòria, natura i resistència
Del gravat a la fotografia, la seva obra celebra la naturalesa, la memòria i la veu femenina.
Del cinc de març al vint-i-un de juny, el museu d’art de Sabadell de la mà de Montserrat Senserrich, exposa Narrar en Silenci: Memòria, natura i resistència, a cura de Montserrat Pérez.
Montserrat Senserrich, pintora, ceramista i il·lustradora catalana, va començar fent ceràmica a Sabadell. En un punt, bastant més tardà va aprendre a dibuixar i ho va fer fins ara. Ella mateixa diu que no sap com definir-se “Potser perquè he tocat massa coses”. Amb vuitanta-set anys, es troba en una plenitud creativa envejable, desafiant la idea que la innovació és patrimoni de la joventut. "Com que els meus començaments són tardans, ara estic a la meva meitat creativa", bromeja, reivindicant una trajectòria que va començar passats els quaranta anys, ja casada i amb fills.
L’exposició no és una simple retrospectiva, “jo continuo fent obres noves” explica. Resulta un testimoni viu d’una artista que ha transitat entre la vida domèstica i l’artística, convertint la quotidianitat en matèria poètica. Senserrich, que es defineix amb dificultat per culpa de la seva multidisciplinarietat, "He tocat massa coses", diu, presenta una obra on el gravat, la ceràmica, el dibuix i la fotografia es fusionen.
L'itinerari artístic de Senserrich està profundament lligat al territori. Des de la seva infantesa a Vallvidrera fins a la maduresa a Sabadell, passant pels paisatges de Rellinars, la Vall d'Aran o Menorca. Un dels punts a destacar de la mostra és la relació amb els arbres i amb la naturalesa, que representa una etapa de la seva vida artística. Un exemple és el bedoll del jardí de l’hospital Taulí, que va immortalitzar durant les hores d'espera pel seu marit, o la figuera centenària de Llimpet a Menorca, que presideix un espai de reflexió a la sala.
L’exposició s’expandeix més enllà del Museu d’Art, arribant a l'Acadèmia de Belles Arts i a l’Escola Illa, on Senserrich és l'alumna més veterana des de 1990. Allà es pot veure un mosaic de 250 fotografies de la sortida del sol. Aquest ritual diari va néixer l'endemà de la mort de la seva mare; des d'aleshores, cada trenc d'alba és capturat com una victòria de la llum sobre el dol.
Montserrat Senserrich en plena maduresa artística, ens ensenya que l’art és una forma de paciència. En sortir del Museu, els visitants poden endur-se pedres amb missatges. Un d’ells resumeix l’esperit de l’autora: “Seré sorra”. Una declaració d’humilitat d’una dona que ha convertit el silenci en una veu pionera i valenta, i que celebra la veu creadora femenina.
Et poden
Interessar
...
