Exposicions
Desmitificar la vida camperola
L’exposició 'Contrapastoral. Art i pagesia explora' les complexitats de la ruralia, al Morera – Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida fins al 31 de maig.
La premissa de Contrapastoral. Art i pagesia és ben clara: mostrar la vida pagesa més enllà dels tòpics pintorescos i la condescendència amb la qual, massa sovint, s’imagina el món rural des de la ciutat. És a dir, proposar una visió allunyada dels estereotips del gènere pastoral, de la idealització del camp que alimenta la literatura i la pintura, i explicitar-ne les complexitats i tensions que s’hi viuen. Presentar la ruralia en la seva diversitat i amb totes les contradiccions que comporta. Per fer-ho, en Pau Minguet, comissari de la mostra, explora diferents qüestions que expliquen la realitat camperola del país, i planteja un recorregut per la pagesia catalana en l’últim segle i mig. “És una aproximació —apunta— a un tema i a unes problemàtiques que poden ser globals (la despoblació, l’explotació de recursos, les protestes derivades del tractat del Mercosur), però en aquest cas centrades en el context més proper i a partir d’obres d’artistes catalans”.
La mostra, inaugurada el 12 de març, pren forma a partir d’un fructífer diàleg entre peces històriques i contemporànies, que provenen de les col·leccions del Museu Morera i del fons de la xarxa de museus i centres catalans, com el MNAC, la Fundació Tàpies, el MACBA o l’Arxiu Nacional. Contrapastoral s’estructura entorn de sis àmbits que ofereixen, a través d’una mirada crítica i una voluntat quasi antropològica, una acurada anàlisi sobre l’evolució del camp. A manera de tastet: com l’agricultura ha transformat (i transforma) el paisatge en cada moment a partir, entre altres, d’un paisatge d’Hernàndez Pijuan, una tela d’Olga Sacharoff o una acció performativa d’Albert Gusi. Una escultura de Leandre Cristòfol o la intervenció d’Isabel Banal serveixen per enfocar els rostres de la ruralia. Una camperola d’Ismael Smith i l’acció Dona-arbre de Fina Miralles il·lustren el treball de la terra amb les mans, l’acte de sembra. La maquinària ha esdevingut una part indissociable del paisatge agrari i en condiciona la producció i l’especulació. És aquí on se situen les creacions de Marc Sellarès i Lluís Trepat, que utilitzen aquests estris per a les seves representacions.
Minguet, director de Lo Pardal. Fundació Guillem Viladot d’Agramunt, en alguna ocasió s’ha autodefinit com a pagès de cap de setmana, i per vinculació familiar és coneixedor de primera mà de les reclamacions i les lluites que es conreen més enllà de les ciutats. Aquest és justament un dels últims capítols de l’exposició, en el qual es ressegueixen diferents conflictes; d’una banda a partir de la cartelleria del bàndol republicà que, durant la guerra civil, animava els llauradors a combatre el feixisme; d’altra, amb les vinyetes de Joan Codina Donaire i Armengol, que parodien algunes de les demandes actuals.
“Existeix —comenta— una neobucolització del món rural. Amb la pandèmia, moltes famílies van decidir marxar de les ciutats i anar al camp, però sovint hi viuen d’esquena, no l’entenen. I el camp té les seves contradiccions, pot ser meravellós, però també molt injust, com les ciutats”. Les tensions entre el camp i la ciutat i la idea que el món rural ha esdevingut cada vegada més urbà s’evidencien amb un dibuix d’Isidre Nonell, les fotos de Pep Companys de grafitis en les parets de magatzems agrícoles o el cartell que va idear Perejaume per les festes de la Mercè de Barcelona el 2004, en el qual l’artista enfila un reguitzell d’interrogants que més de dues dècades després ressonen encara amb força: “Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? Un turista plantat és un pagès? Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista?”.
Contrapastoral. Art i pagesia
Museu Morera
Lleida
12.03.2026 al 31.05.2026
Et poden
Interessar
...
