La historiadora de l’art i de l’arquitectura Carme Grandas ha mort després d’una llarga malaltia. Nascuda a Barcelona el 1958, va evidenciar des de molt jove un compromís ferm amb l’estudi, la defensa i la difusió del patrimoni cultural. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar els primers anys de la seva carrera al Museu Picasso (1980-1982), on va coordinar la gran mostra antològica commemorativa del centenari del naixement de Pablo Picasso.
L’any 1983 es va incorporar al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i aviat va assumir la responsabilitat del Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de la ciutat, una eina fonamental per a la protecció i la valorització del patrimoni barceloní.
Amb motiu de la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, va promoure i dirigir la creació del centre de documentació dedicat a l’arquitecte i al Pavelló de Barcelona, consolidant-lo com a espai de recerca i consulta especialitzat.
Entre 1989 i 1991 va treballar a Sevilla en l’organització de l’Exposició Universal de 1992, encarregant-se de la coordinació de les intervencions artístiques als espais públics del recinte i de les exposicions programades. El 1992 va col·laborar amb el Museum of Modern Art de Nova York en la preparació de l’exposició Latin American Artists of the Twentieth Century, inaugurada al MoMA el 1994.
En tornar a Barcelona, es va reincorporar a l’àmbit municipal d’Urbanisme, participant en la revisió del Catàleg del patrimoni. Des de l’any 2000 va coordinar el Catàleg d’art en l’espai públic, que es va publicar en línia el 2004 i va ser distingit amb el Premi ACCA de la Crítica d’Art a les iniciatives i el Premi Ignasi de Lecea (2007). En el si de la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, també va estar al capdavant del Museu Virtual d’Art Públic de Barcelona.