Exposicions
La mostra ‘Lliscar - Flotar: Ingravidesa’ de Joaquim Pujol allarga la seva estada a l’Espai Eat Art de Banyoles
Una immersió entre esport i arquitectura que connecta la trajectòria olímpica de Joaquim Pujol amb la seva obra creativa.
L’exposició temporal Lliscar-Flotar: Ingravidesa de l’arquitecte i exnedador olímpic Joaquim Pujol es podrà visitar a l’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles fins a finals de febrer de 2026.
Des de la seva inauguració, la mostra ha atret un gran nombre de visitants, tant nacionals com internacionals, convertint-se en un punt de referència cultural a la ciutat. La proposta de Pujol combina fotografia, instal·lacions i vídeos, oferint un recorregut que reflecteix la seva trajectòria esportiva i professional.
Durant l’exposició, s’han organitzat diverses activitats paral·leles, com visites guiades pel mateix artista, que han permès als assistents endinsar-se en el seu univers creatiu.
Joaquim Pujol: de l’aigua a l’arquitectura
Nascut a Banyoles el 21 de maig de 1946, Joaquim Pujol és una figura destacada tant en el món de l’esport com en l’arquitectura. Com a nedador, es va especialitzar en estil papallona, va ser campió d’Espanya de 200 m papallona el 1965, va participar en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i va ser 32 vegades internacional amb la selecció espanyola.
Posteriorment, es va graduar com a arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1973, especialitzant-se en arquitectura esportiva i recreativa, amb un enfocament particular en instal·lacions aquàtiques per a grans esdeveniments.
Entrevista amb Joaquim Pujol
Quins són els objectius principals d’aquesta mostra temporal? Per què Banyoles, natació i arquitectura?
L’objectiu principal és mostrar com una vocació esportiva pot confluir amb una trajectòria professional vinculada al món de l’esport. També em semblava molt significatiu revisar la meva història esportiva i professional a Banyoles, la ciutat on tot va començar, als Banys Vells de l’Estany.
Quin creus que ha estat el resultat final?
Positiu. Ha despertat l’interès de molta gent que, tot i conèixer la meva faceta com a nedador, desconeixia completament la meva trajectòria arquitectònica.
Com ha estat la resposta del públic local i internacional?
Ha estat molt enriquidora. He parlat amb pares i mares d’atletes banyolins que comentaven que l’exposició els ha ajudat a veure com és possible compatibilitzar l’esport d’alta competició amb una carrera professional exitosa.
Quina secció de l’exposició ha tingut més èxit?
La que mostra fotografies de centres aquàtics olímpics, com els dissenyats per Kenzo Tange per als Jocs de Tòquio 1964. Aquest edifici es considera una de les obres més emblemàtiques del gran arquitecte japonès del segle XX.
Si haguessis de resumir la mostra en una sola imatge, quina seria?
La maqueta a l’entrada de la galeria, on es veu el mestre i l’alumne. Resumeix perfectament com va començar tot.
Quina petjada deixa aquesta exposició en la teva trajectòria personal?
Mai havia imaginat una revisió tan completa de la meva vida esportiva i professional. Veure l’exposició em fa sentir que he tingut una vida molt intensa i plena.
Com influirà aquesta experiència en els teus projectes futurs?
Em motiva a continuar amb projectes molt il·lusionants al despatx, mirant sempre endavant i sense quedar-me ancorat en el passat.
Et poden
Interessar
...
