Exposicions
Quan la matèria pren el temps: Mercedes Pimiento inaugura l’any expositiu a La Capella
Una cerca que és un tempteig explora la transformació lenta de la cera, la llum i la temperatura en diàleg amb l’arquitectura del centre d’art.
El Centre d’Art La Capella, al barri del Raval, dona el tret de sortida al nou any expositiu amb Una cerca que és un tempteig, de Mercedes Pimiento, una proposta que es podrà visitar fins al 12 d’abril. L’exposició es desplega com un recorregut immersiu que convida a una observació atenta i pausada, en sintonia amb els processos materials que l’artista posa en joc.
El projecte s’articula a partir d’un conjunt d’escultures que dialoguen de manera estreta amb l’arquitectura i les condicions específiques de La Capella. En aquest context, Pimiento aprofundeix en l’estudi de les propietats físiques i els comportaments de materials com la cera d’abella, la parafina i la colofònia, posant l’accent en la seva resposta al pas del temps, a la llum i a les variacions de temperatura. Es tracta d’una recerca que dona continuïtat a treballs anteriors, però que aquí s’expandeix i pren una nova dimensió espacial i conceptual.
Concebuda com una instal·lació composta per presències en transformació lenta, l’obra construeix una coreografia subtil entre matèria, llum i calor, en què els materials no només ocupen l’espai sinó que el modifiquen i el tensionen. El ritme intern dels cossos escultòrics estableix una temporalitat pròpia, canviant i fràgil, que desplaça la percepció de l’espectador i el situa davant d’un temps sensible, allunyat de la immediatesa i obert a l’experiència del procés.
L’artista proposa un joc de tensions entre la mobilitat de la cera en estat de fusió —amb els remolins i desplaçaments que genera— i la solidesa immòbil de les parets de La Capella. La cera apareix continguda en recipients de grans dimensions que emeten calor i que, en contrast amb la fredor de la sala —perceptible en els cossos abrigats dels visitants—, donen lloc a formes en transformació constant, fràgils i canviants.
Tal com explica la mateixa autora, la intenció del projecte parteix d’aquesta experiència directa amb el material: “Treballar amb cera d’abella et porta a descobrir que la naturalesa segueix patrons imprevisibles, però que, alhora, es repeteixen i es poden reconèixer en altres contextos naturals”. En aquest sentit, l’obra posa en relació processos orgànics, percepció i espai, convidant a observar com allò mutable es desplega dins d’una estructura aparentment estable.
Les peces de cera situades a la nau central reaccionen directament als cicles tèrmics d’escalfament i refredament generats per les resistències, fent visibles processos de transformació contínua. En canvi, les escultures ubicades a les capelles laterals adopten la forma de cossos sòlids, realitzats mitjançant processos d’encofrat que en defineixen el volum i la presència. A causa de les seves dimensions i del seu pes, aquestes peces han estat produïdes in situ, dins mateix de La Capella, reforçant així el vincle entre obra, espai i procés de producció.
Et poden
Interessar
...
