Exposicions
Últims dies per descobrir l’univers de Helen Levitt al Centre KBr de la Fundació Mapfre
Helen Levitt i la poètica de la vida quotidiana: Nova York com a escenari de jocs, trobades i moments efímers captats amb sensibilitat urbana.
El Centre KBr de la Fundació Mapfre a Barcelona acull una retrospectiva imprescindible de Helen Levitt, una de les figures clau de la fotografia del segle XX. L’exposició que es podrà veure fins a l’1 de febrer, permet múltiples lectures, però destaca especialment la manera com Nova York es converteix en epicentre d’aquest univers fotogràfic.
Levitt va començar a captar la seva ciutat natal a finals dels anys 30, centrant-se en els barris més humils, com el Harlem hispà o el Lower East Side, on la vida quotidiana es desplega entre els carrers. La seva mirada es va fixar especialment en els infants i els seus jocs al carrer, capturant amb sensibilitat moments de quotidianitat que avui esdevenen un testimoni fascinant de la ciutat i la seva gent.
És una de les fotògrafes més rellevants del segle XX en el camp de la fotografia urbana, i la seva obra està profundament vinculada a Nova York, no només com a teló de fons, sinó com a veritable protagonista de les escenes que ella captura amb una sensibilitat poètica.
La ciutat de Nova York, una de les capitals artístiques de les darreres dècades, es converteix en l’escenari quotidià de la fotografia de Levitt. La fotògrafa retrata barris i repeteix elements que esdevenen icònics de les seves escenes urbanes. Levitt se centra sobretot en la vida quotidiana als espais públics: les voreres, les cantonades, els murs i els esglaons dels edificis. Aquestes places i carrers no eren només llocs de pas, sinó escenaris on es desplegava la vida social en totes les seves formes, des del joc infantil fins a les trobades entre veïns.
En les seves fotografies apareixen nens dibuixant amb guix a les voreres, transformant els carrers en un gran escenari de joc i de performances espontànies, gent asseguda als esglaons davant de les portes, xerrant, creuant-se en interaccions quotidianes, façanes grafitejades o amb missatges efímers que es convertien en composicions visuals dins de la narrativa urbana.
Per a Levitt, la ciutat era gairebé un teatre improvisat: cada carrer, cada racó podia oferir escenes inesperades, personatges espontanis, jocs de llum i ombra i composicions plenes de poètica. La seva càmera no perseguia monuments ni paisatges icònics, sinó que captava la bellesa amagada en el quotidià, un grup de nens jugant a la vorera, un gest d’un transeünt, la manera com algú es recolza en una escala, petits detalls aparentment trivials que, sota el seu objectiu, es convertien en microescenes plenes de vida i sensibilitat.
Et poden
Interessar
...
