Notícies
Antoni Miralda, Honeymoon i el ritual infinit on l’art esdevè com a celebració col·lectiva
Un projecte desplegat durant sis anys i més de vint ciutats que va convertir un matrimoni imaginari entre dos monuments en una experiència artística col·lectiva i sense fronteres.
L’artista català Antoni Miralda és tan itinerant com prolífic. Reconegut sobretot pels seus esdeveniments a gran escala —rituals col·lectius, desfilades, celebracions i festes—, el seu treball neix d’un entusiasme incansable per la col·laboració i adopta formes múltiples i canviants. La seva trajectòria s’inicia amb exposicions participatives i accions públiques organitzades a París a la meitat i finals de la dècada de 1960, en un context d’agitació política, experimentació social i revisió dels límits de l’art.
Fa quaranta anys, Antoni Miralda va posar en marxa un projecte que desbordava completament les categories tradicionals de l’art. Honeymoon Project no va ser ni una exposició convencional, ni una performance puntual, ni una obra tancada en el temps, sinó un procés llarg, expansiu i profundament simbòlic. Desenvolupat al llarg de sis anys —del 1986 al 1992— i realitzat en més de vint ciutats d’arreu del món, el projecte va consistir en una sèrie d’accions cerimonials que celebraven un matrimoni imaginari entre dos monuments emblemàtics situats a banda i banda de l’Atlàntic: l’estàtua de Cristòfor Colom al port de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat a Manhattan, Nova York.
Ubicats sobre el mateix paral·lel i amb una edat similar, aquests dos monuments esdevenien, en mans de Miralda, símbols d’un intercanvi històric de productes, idees, creences i tradicions que, des de 1492, ha unit —i també tensionat— el Vell i el Nou Món. El projecte Honeymoon va articular-se a través de més de quaranta accions públiques vinculades als diferents moments del ritual d’aparellament: el festeig, el compromís, la cerimònia, el viatge de noces. Milers de persones hi van participar activament, convertint l’obra en una experiència col·lectiva, oberta i en constant transformació.
La proposta partia d’una imatge tan poètica com provocadora: un romanç fictici que culminava en el casament simbòlic entre dos monuments carregats d’història, poder i ideologia. En convertir-los en protagonistes d’una història d’amor, Miralda els desposseïa de la seva solemnitat habitual i els transformava en personatges vius, capaços de relacionar-se, desplaçar-se i barrejar-se amb la gent. Aquest gest irreverent no només humanitzava les estàtues, sinó que també convidava a repensar críticament els relats oficials, els mites fundacionals i les relacions de poder que aquests monuments representen.
Honeymoon Project va esdevenir així una celebració, però també una paròdia, una crítica i una invitació al diàleg intercultural. Un projecte que, com gran part de l’obra de Miralda, dissol les fronteres entre art i vida, entre festa i política, entre ritual i participació ciutadana.
Et poden
Interessar
...
