Exposicions
La poesia silenciosa del dibuix amb Vicenç Huedo a la Fundació Valvi
Una immersió en l’univers gràfic de Vicenç Huedo, on el dibuix esdevé espai de contemplació, memòria i percepció del paisatge.
En el marc de l’onzena edició del cicle Mestres Artistes, Vicenç Huedo emergeix com una veu silenciosa però profundament eloqüent. El cicle, impulsat per la Fundació Fita i l’Ajuntament de Girona —amb la complicitat de la Casa de Cultura i la participació de diverses institucions culturals de la ciutat—, ofereix en aquesta ocasió una mirada atenta i delicada sobre una obra que troba en el dibuix el seu espai natural d’expressió.
La mostra Matèria i poesia. (Res) és veritat, 11, acollida a la Fundació Valvi reuneix un centenar de dibuixos de petit format realitzats amb llapis, grafit i creta. Peces modestes en dimensions però vastes en ressonància, que dialoguen entre elles fins a configurar una sola i gran constel·lació visual. Cada dibuix sembla un fragment d’un mateix alè creatiu, una anotació sensible que, sumada a les altres, construeix un paisatge mental i orgànic.
Huedo desplega una poètica del traç que s’endinsa en la matèria per revelar la seva intimitat. Les textures esdevenen pell, les formes vegetals respiren, i els jardins suggerits no són tant llocs concrets com estats de contemplació. Hi ha en aquests treballs una fascinació persistent pel món natural, entès no com a representació mimètica, sinó com a territori de percepció i memòria.
El conjunt s’ofereix a l’espectador com un herbolari imaginari, un quadern de notes on el temps sembla suspendre’s. Les línies, fines i contingudes, evoquen silencis; els espais en blanc actuen com a pauses necessàries per a la mirada. És en aquesta economia de mitjans on l’obra de Vicenç Huedo troba la seva força: en la capacitat de suggerir, de fer emergir la poesia de la matèria sense necessitat d’estridències.
Aquesta exposició que es podrà visitar a la Fundació Valvi del 15 de gener al 28 de febrer, convida a observar, a crear un diàleg de mirades, però a habitar el dibuix, a deixar-se portar per una experiència visual que apel·la a la lentitud i a l’atenció. En temps accelerats, l’obra d’Huedo proposa un retorn a l’essencial: al gest mínim, al contacte directe amb el paper, a la contemplació com a forma de coneixement.
Et poden
Interessar
...
