Exposicions
Un univers de paraules i imatges: Rodoreda al CCCB
Una exposició immersiva i sense prejudicis que revela la força, la complexitat i la radicalitat de l’escriptora catalana més traduïda del segle XX.
El CCCB proposa una nova mirada a Mercè Rodoreda amb Un bosc, una exposició exhaustiva i deslliurada de prejudicis que es podrà visitar fins al 25 de maig. La mostra, comissariada per Neus Penalba, situa la radicalitat al cor mateix de la seva literatura i articula un recorregut que en filtra els grans eixos temàtics. Cada motiu s’hi revela com a part d’una constel·lació de significats viva i expansiva, que creix com les arrels profundes i les branques que s’obren al cel d’un mateix arbre. Aquest organisme simbòlic, dens i entrellaçat, convida el visitant a endinsar-s’hi i a deixar-se portar per un mapa poètic on cada node condueix a un altre, revelant la força, la complexitat i l’inconfusible univers de Rodoreda.
Feliu Elias, Retrat de Mariona Pagès Elias, 1916. Col·lecció Rosa Regàs.
Possiblement, es tracta d’una de les exposicions més esperades, fascinants i impactants de l’any, on Mercè Rodoreda no només permet entendre com dialoguen les obres seleccionades, sinó que també posa de manifest la grandesa de la seva escriptura, que, més enllà de la seva bellesa, amaga capes i interpretacions que traspassen el text mateix.
No es tracta d’una exposició biogràfica al sentit tradicional sobre Mercè Rodoreda, sinó d’una immersió profunda en els textos i l’imaginari de l’escriptora catalana més important del segle XX i la més traduïda, un viatge que traspassa el paper i s’endinsa en la textura mateixa de les seves paraules. La mostra es desplega com un itinerari entre paraules i imatges, estructurat en sis grans àmbits temàtics que encenen els principals focs de la seva obra: la innocència, el desig, la guerra, les cases de Barcelona, la metamorfosi i l’ànima. Cada àmbit actua com un univers propi, on les cites seleccionades de Rodoreda dialoguen amb obres d’altres creadors que, abans o després, han explorat els mateixos esdeveniments, sofriments, anhels o esperances, com si cada obra fos un reflex o un eco d’una mateixa emoció compartida.
Francesc Carrera Bou, Gerro amb flors, 1922-1926, © Museu d'Art de Catalunya.
Artistes com Suzanne Valadon, Fina Miralles, Ramon Casas, Marc Chagall, Remedios Varo, Leonora Carrington, Picasso, Dora Maar, Man Ray, Laia Abril o Alice Rohrwacher —per citar només alguns noms entre les quatre-centes obres que integren la mostra— estableixen un diàleg silenciós amb Rodoreda, creant un tapís d’imatges i significats que batega al ritme de la seva literatura i ens permet percebre les connexions invisibles entre art i paraula, temps i memòria, realitat i imaginació.
El visitant, així, es troba immers en una xarxa de significats que es desplega com un arbre amb arrels profundes i branques entrellaçades: cada obra és una branca que s’entrecreua amb les altres, cada cita una fulla que agita el vent de les interpretacions. És un mapa poètic i visual, una constel·lació d’emocions i reflexions que revela la complexitat, la força i la bellesa infinita d’un univers literari que transcendeix el text mateix, convidant a perdre-s’hi, a descobrir matisos insospitats i a deixar-se portar pel misteri i la riquesa de l’obra de Rodoreda.
Jordi Baron Rubí. Rambla 102. Sèrie: Domus Barcino (3), 2006. Cortesia de l’artista.
Et poden
Interessar
...
