MORTALS+ és una exposició nascuda d’un projecte de recerca col·lectiva que connecta art, salut i memòria. La proposta reuneix testimonis i mirades de persones vinculades al VIH/Sida, i converteix les seves vivències en un espai de reflexió artística i social. El resultat és un recorregut que reivindica la memòria col·lectiva, explora les polítiques del cos i dona visibilitat a les narratives sovint silenciades d’aquesta realitat.
El passat 1 de desembre era el dia Mundial de la Sida i l’art esdevé un pont entre la memòria i el present. A través d’obres, gestos i mirades, el món artístic recorda els qui ja no hi són, acompanya els qui continuen lluitant i celebra els avenços assolits. L’art té la capacitat de transformar el dolor en expressió, la invisibilitat en relat i l’estigma en consciència col·lectiva.

Susana Solano, La parella núm. 1, 1988, Col·lecció Suñol Soler.
Aquesta nova exposició temporal que es podrà veure fins al 13 de març, es presenta com la continuació natural de MORTALS, un projecte que, des de fa anys, investiga de manera col·lectiva qüestions com la mort, la malaltia, les cures i la mateixa experiència de viure a través del llenguatge artístic. En aquesta nova edició, la implicació de la Fundació Suñol —responsable d’una de les col·leccions privades d’art contemporani més rellevants del país— i de la Fundació Glòria Soler —compromesa amb la recerca en salut global i la intersecció entre art i ciència— ha fet possible un espai de trobada entre art, salut i memòria. Un espai que connecta els llegats del passat amb les realitats actuals de l’epidèmia del VIH/Sida.
L’accés al fons de la Col·lecció Suñol Soler ha permès traçar connexions entre diverses peces artístiques i les idees emergides durant les sessions de treball amb el grup MORTALS+. Aquest grup, integrat per persones vinculades al VIH/Sida, investigadores, activistes i professionals de la salut, ha contribuït a generar un discurs compartit que enriqueix i ressignifica les obres seleccionades.

Chema Cobo, Sweet swimmers, 3 selfwatchers, 1981-1982, Col·lecció Suñol Soler.
Del plaer a l’estigma, Testimonis, Monstres i estigma i Carta a l’Univers articulen el fil conductor d’una mostra que proposa un recorregut obert i no lineal. L’exposició s’inicia evocant el context de llibertat i exploració sexual dels anys vuitanta, per després endinsar-se en els relats, les pors i els imaginaris que han marcat l’experiència del VIH/Sida. El recorregut culmina amb el vídeo Mortals+ (2025), presentat en diàleg amb Sense títol (1970), de Zush/Evru, una convivència que tanca la proposta posant passat i present en tensió poètica i crítica.