Exposicions
El Museu Tàpies obre un 2026 de metamorfosi i mirada crítica
Una temporada que travessa memòries, revolucions i amistats polítiques amb Tàpies, Àngel Jové, Cristina Lucas i Penny Siopis com a protagonistes.
El Museu Tàpies ha desvetllat ja la seva programació per a l’any vinent, un exercici que reafirma la voluntat de repensar-se davant els reptes culturals, socials i tecnològics que defineixen el present, així com davant les complexitats d’un temps immers en un profund canvi de paradigma. Al llarg del 2026, exposicions, programes públics i educatius, i nous projectes de recerca s’endinsaran en l’univers tapià des de perspectives renovades, obrint espais inèdits de mediació i conversa. Amb aquesta aposta, el museu avança en la construcció d’una mirada crítica sobre les historiografies que han marcat la seva interpretació fins avui.
.
Antoni Tàpies, Nocturn, 1952. Oli sobre tela, 73×92 cm. Col·lecció Museu Tàpies, Barcelona. © Comissió Tàpies / VEGAP, 2025.
La temporada 2026 s’albira com un mapa canviant, travessat per veus que dialoguen amb el passat i el futur. Dues exposicions dedicades a Antoni Tàpies encenen el camí: Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur, comissariat per Imma Prieto i Pablo Allepuz, on es rescata aquell instant decisiu dels anys cinquanta en què la matèria esdevenia llenguatge propi; mentre que Tàpies, Portabella. Política de l’amistat indaga en la força que neix quan dues voluntats profundament compromeses es troben i converteixen la realitat en espai crític.
El museu projecta també la mirada de Tàpies cap a l’Índia i rescata, en paral·lel, la potència de Marta Palau als Estats Units, estirant fils que travessen continents i memòries.
Amb Àngel Jové. De Intactum, sota comissariat de Maria Josep Balsach, el visitant s’endinsa en una constel·lació fràgil i fascinant: la d’un creador que, des de la discreció, va sacsejar les formes i imaginaris de les noves pràctiques artístiques dels seixanta.
Àngel Jové, Sense títol. Sèrie Metafísica, 1975. © Col·lecció Rafael Bartolozzi, 2025.
Cristina Lucas, per la seva banda, transforma les revolucions industrials en experiència sensorial: un viatge que es pot escoltar, veure i fins i tot olorar, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Ventós. L’exposició proposa un viatge per les quatre revolucions industrials que, des del segle XVII, han modificat el teixit econòmic, cultural i colonial del planeta. La primera d’elles, impulsada pel carbó, va obrir l’era de la màquina de vapor i va desencadenar un moviment massiu del camp cap a la ciutat, transformant per sempre la percepció del treball, del temps i de la vida urbana.
I, finalment, Barcelona i el Mta exposaran per primera vegada l’univers de Penny Siopis. Les seves pintures, dibuixos i films teixeixen una cartografia emocional que recorre el nord i el sud, desvetllant records que persisteixen, es transformen i, de vegades, tremolen.
Així, la programació del 2026 es converteix en un paisatge obert on la memòria, la matèria i la imaginació dialoguen amb una mateixa intensitat.
Et poden
Interessar
...
