Exposicions
Antonioni i Ghirri: la muntanya com a pensament visual a La Virreina Centre de la Imatge
Una exposició comissariada per Frederic Montornés que posa en diàleg el cineasta i el fotògraf italians, explorant la relació entre imatge, paisatge i contemplació a través d’un assaig visual obert i poètic.
De Trinh T. Minh-ha a Paloma Polo, amb una parada a La muntanya anàloga de Michelangelo Antonioni i Luigi Ghirri, a la Virreina Centre de la Imatge. Una nova exposició temporal que es podrà visitar fins al 15 de febrer i que presenta collages pictòrics sobre muntanyes en diàleg amb les fotografies conceptuals de Ghirri.
Comissariada per Frederic Montornés —que va entrar en contacte amb l’univers d’Antonioni als anys vuitanta a Grenoble—, la mostra s’ha concebut com un assaig visual obert, inacabable, que parteix d’una premissa inicial: Antonioni i Ghirri mai no es van conèixer. Aquestes muntanyes i paisatges s’articulen a través de les imatges, convertint-se en parpelleigs de gestos mínims, ampliats com una forma de pensament, una invitació a la reflexió.
Dues mirades que dialoguen i es complementen davant la recerca d’una unitat formal, conceptual i emocional. La mostra pren com a punt de partida una sèrie de muntanyes inspirades en Blow-Up, nascudes de la combinació entre un procés manual i tècnic, i de la intervenció inevitable de l’atzar. En aquest espai de trobada, les imatges conviden l’espectador a aturar-se, a observar amb calma i a endinsar-se en un recorregut visual que connecta el llenguatge cinematogràfic de Michelangelo Antonioni (Ferrara, 1912 – Roma, 2007) amb la mirada poètica i conceptual del fotògraf Luigi Ghirri (Scandiano, 1943 – Roncocesi, 1992).
Antonioni i Ghirri, nascuts amb trenta-un anys de diferència en dues ciutats distintes d’una mateixa regió del nord d’Itàlia, separades per poc més de cent quilòmetres de carretera i per unes muntanyes d’una alçada mitjana que no supera els 500 metres, són dos artistes que, tot i no haver-se conegut mai, van forjar les seves mirades a les planes. Es van formar en la contemplació d’espais fluvials i al·luvials extensos, i van traçar els seus horitzons conceptuals i formals transitant lliurement aquella zona de boires on es troben el pensament i la imaginació.
La sèrie de Muntanyes encantades d’Antioni es va mostrar per primera vegada el 1983 i és la primera vegada que s’exposa a Barcelona, això no obstant, es va exposar a la Fundación Luis Seoane de A Coruña en 2010. En paral·lel a la mostra inaugurada a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, s’ha escrit un llibre de sala que complementa de manera perfecta aquest viatge per una exposició que cal accedir, pensar en imatges, contemplar, descobrir i fixar la mirada en dos artistes amb afinitats dins d’un assaig visual que fa temps no es veia a la ciutat.
Et poden
Interessar
...
