Fins al 25 de gener, el Disseny Hub Barcelona (DHub) acull l’exposició temporal Art (D)éco 1925 | 2025. El disseny, mirall de les Arts Decoratives, que promet marcar aquests últims mesos de 2025. Comissariada conjuntament pel FAD i Pedro Azara, la mostra estableix un diàleg entre dues cultures materials molt diferents: d’una banda, els anys vint del segle passat, amb l’eclosió de l’art déco, i de l’altra, l’era de la industrialització dels béns de consum, que va transformar profundament els objectes quotidians i la manera com els percebem.
Cent anys després de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials a París, capital aquell moment de la cultural mundial, el Foment de les Arts i del Disseny commemora aquella fita històrica amb una selecció de dos-cents objectes i projectes que representen la cultura material contemporània: productes que utilitzem i incorporem en la nostra vida quotidiana i que revelen la manera com interpretem i habitem el món.

Fotografia de Xavier Padrós.
L’exposició s’estructura en tres blocs. El primer introdueix la participació del FAD a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes de París de 1925, amb fotografies i peces representatives dels artistes catalans seleccionats per l’entitat barcelonina. A continuació, el visitant accedeix a una gran sala on es confronten els objectes de dos mons: el de 1925 i el de 2025. Al centre, simbolitzant un mirall, un rètol indica quina meitat correspon als elements dels anys vint i quina als contemporanis. Les taules s’organitzen de manera simètrica respecte a aquesta divisió, cosa que permet que el públic tingui sempre al davant el que està per venir i darrere el que ens ha portat fins aquí.

Fotografia de Xavier Padrós.
La societat de 1925 va viure una etapa marcada per l’optimisme, la transformació i la voluntat de modernitzar-se. L’exposició parteix de quatre principis fonamentals —hedonisme, exotisme, optimisme i democratització— que serveixen com a fil conductor per comprendre com el disseny i les arts decoratives reflectien els valors i aspiracions d’aquella època. L’hedonisme es manifesta en l’atenció al plaer, la bellesa i la qualitat de vida; l’exotisme, en la fascinació per cultures llunyanes i formes noves que inspiraven els artistes i dissenyadors; l’optimisme, en la creença en el progrés tecnològic i social; i la democratització, en la voluntat de fer arribar l’art i el bon disseny a un públic més ampli. A través d’aquests eixos, l’exposició permet entendre com la societat de finals dels anys vint aspirava a ser urbana, industrialitzada i oberta a la modernitat, transformant la manera com es produïen, es consumien i s’habitaven els objectes quotidians.