Exposicions
Boîte en valise (mutant) de Carlos Pazos
Poques – o molt poques-, són les ocasions que tenim de gaudir de la naturalesa i de l’art i, poques són, també, les oportunitats en què la nostra mirada s’atansa a la de l’artista en un gest d’eterna complicitat. I això és, justament, allò que ens proposa -i que aconsegueix amb escreix-, l’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949).
Al municipi d’Argentona, al Mas Cabanyes, es desplega Portátil, una mena de museu mòbil que abraça bona part de la trajectòria d’aquest creador únic que, a principis de la dècada dels 2000, va saber avançar-se a les dificultats d’emmagatzematge que tot artista arrossega. Perquè, digueu-m’ho clar, la fragilitat del mercat de l’art, això és un col·leccionisme pràcticament inexistent i una llei de mecenatge opressiu, no han permès als nostres creadors enlairar-se i emplaçar-se al lloc que els pertoca, ans al contrari, els ha dut, inevitablement, a unes problemàtiques impossibles de redirigir en l’escenari de precarietat actual. I és, justament en aquests espais d’heterogènia creativitat on hauríem de fixar la nostra atenció, perquè són precisament aquests dipòsits de memòria i d’escriptura contemporània, on s’acumula la creativitat d’un sistema que, malgrat la voluntat de molts, no és capaç d’enlairar-se.
Davant d’aquesta realitat poc esperançadora, el nostre artista formula un sistema expositiu mòbil que defuig l’estructura encotillada del museu. Així, com si es tractés d’aquelles Missions Pedagògiques impulsades pel Govern de la Segona República, Pazos inicia l’any 2004, un projecte itinerant en el qual aboca, a parts iguals, il·lusió i resiliència; desig de permanència i de continuïtat amb aquells que el precediran, i de fortalesa i rebel·lia vers un sistema de l’art empès per la immediatesa i l’oblit.
Amb Portátil, l’artista de dimensió universal, extravant i expert a nedar a contracorrent, desplega un conjunt de barracons -nou en concret-, com els que es troben a la construcció i que tenen el seu camp base a la fàbrica Zedis de Lliçà de Munt, propietat d’un amic de joventut que, juntament amb el seu fill, el recolzen i l’encoratgen.
Carlos Pazos - Portátil
Així, i malgrat les dificultats i, probablement gràcies a elles, Pazos i la seva companya de vida, Montserrat Cuchillo, varen constituir la Fundación PazosCuchillo de Pazos, una entitat que té l’objectiu de preservar i projectar l’obra d’aquest creador únic i inclassificable a través de dues seus: “Mi Path os Doy”, que compta amb dos locals a la parròquia de Trasanquelos a la província d’A Coruña, i la seu “Portátil” de vocació nòmada. Amb tot, el projecte visionari que ara desembarca a Argentona i que es pot visitar amb prèvia reserva al web de la Fundació, esdevé, malgrat les dificultats del consistori –confonen la instal·lació artística amb un projecte urbanístic en una finca rural-, una oportunitat per endinsar-nos en un univers “construït” sobre manera, d’objectes trobats, de collages, de dibuixos, de textos, de música i de poesia, una poesia que se’ns revela, però, lírica i punyent al mateix temps.
Per tot això, Borja-Villel, qui feu els honors de l’acte de presentació, explicà que la proposta seguia la mateixa conceptualització plantejada a No me digas nada, la mostra que ell mateix va comissariar l’any 2007 al Macba i al Reina Sofía, una mixtura entre els àmbits temàtics i cronològics als quals s’hi avenen, també, un seguit de gammes cromàtiques a les quals s’hi atansa l’artista.
Carlos Pazos, ha construït una “Boîte en valise”, un contenidor d’obres portàtil en constant mutació que expressa el tarannà emancipador i de rebel·lia que l’han fet, també, portador dels més significatius guardons. Portátil mereix una travessa infinita.
Et poden
Interessar
...
