Exposicions
Dionis Escorsa a RocioSantaCruz: una relectura crítica i poètica del paisatge i la memòria familiar
L’artista exposa per primera vega a RocioSantaCruz i ho fa fins del marc de Barcelona Gallery Weekend.
Múltiples relacions i encreuaments de camins quan la mirada es dirigeix a l’obra de Dionís Escorsa on vincula representació, espai, llum i caràcter espectral. L’artista multidisciplinari de Tortosa, crea La campana còsmica i el llac que respira a RocioSantaCruz del 18 de setembre fins al 22 de novembre.
Per primera vegada, Dionis Escorsa presenta la seva obra a la galeria, en el marc del Barcelona Gallery Weekend. Aquesta mostra revela l’interès sostingut de l’artista per investigar les formes de representació visual i la seva relació amb els elements que configuren l’experiència estètica. Escorsa ens convida a una relectura crítica i alhora poètica del paisatge i de la memòria familiar, concebuts no com arxius estàtics o tancats, sinó com territoris vius, en constant transformació, susceptibles de ser reescrits, intervinguts i revisitats des de noves sensibilitats i perspectives contemporànies.
Dionis Escorsa, La flor más alta, 2025.
La pràctica artística de Dionis Escorsa es caracteritza per una fusió subtil entre tècniques tradicionals —com la pintura i el dibuix— i les eines pròpies de les tecnologies contemporànies. Aquesta combinació dona lloc a una poètica visual rica i suggeridora, en què la matèria i la llum es converteixen en protagonistes essencials. Els seus treballs sovint es despleguen en entorns envoltants, on reflexos, ombres i atmosferes configuren una escenografia delicada que transcendeix la simple contemplació estètica. Aquests espais, formats a mig camí entre la presència física i la fugacitat perceptiva, interpel·len l’espectador des d’una doble dimensió: d’una banda, activen els sentits a través de textures, llums i ritmes visuals; de l’altra, evoquen capes profundes de memòria emocional, obrint camins íntims de reconeixement i suggeriment.
El llac que respira, 2025, En col·laboració amb Albert Merino.
“He viscut tota la infància sota el quadre d’un campanar que està penjat al menjador dels meus pares. Fa uns mesos els vaig demanar si podia endur-me’l per fer que s’hi escoltessin les campanes i tornés a ser un rellotge. Ara inclús hi transita el dia i s’hi veu a temps real el mateix clima que fa a Tavèrnoles, el poblet als afores de Vic on ja fa quasi un segle el meu avi el va pintar” explica Dionis Escorsa.
Dionis Escorsa entrellaça de manera delicada l’àmbit íntim amb el context històric, teixint una reflexió profunda sobre la memòria, la representació i els processos de transmissió entre generacions. A través d’aquest diàleg entre el fet personal i col·lectiu, la seva obra traspassa els límits de l’experiència individual per obrir-se a significats compartits, on la vivència particular es transforma en una narració amb ressonància universal.
Dionis Escorsa, La flor mès alta, 2025.
“La sèrie d’aquarel·les de La flor més alta parteix de pintar una còpia tan perfecta com sigui possible del campanar original, per anar-la variant progressivament. Totes juntes formen un paisatge d’horitzó continu i lectura seqüencial que ficciona una genealogia patriarcal i permet visualitzar el retrat del meu pare (a la vegada avi i autoretrat) tocant les campanes-llavor dins del campanar-flor”, Dionis Escorsa.
Et poden
Interessar
...
