Elisa Braem i Sandra Cinto: el dia i la nit dialoguen en Es Baluard

Elisa Braem i Sandra Cinto són les veus que donen forma a les noves exposicions en Es Baluard de Palma. L'artista mallorquina i la creadora brasilera presenten projectes independents, però íntimament connectats per afinitats profundes que es revelen més enllà de l'evident.

A primera vista, els seus llenguatges semblen parlar des d'extrems distints: mons formals i conceptuals que no es freguen. No obstant això, en endinsar-se en les seves obres, emergeix una subtil ressonància —una harmonia amagada— que uneix els seus universos creatius. És en els detalls on les seves propostes comencen a dialogar: en la sensibilitat compartida, en la forma en què aborden el paisatge, el temps i la matèria com a vehicles de contemplació i experiència.

Totes dues artistes treballen des de llenguatges personals, però troben punts de trobada en els formats i en les ressonàncies simbòliques que les seves creacions desperten. Així ho van confessar elles mateixes en la presentació de les seves respectives exposicions, que des d'aquest dijous 18 de setembre dialoguen entre si a les sales de Es Baluard Museu d'Art Contemporani.

• Obra d'Elisa Braem a Es Baluard.

En l'Espai D d'Es Baluard, l'artista mallorquina Elisa Braem (Oostende, Bèlgica, 1991) presenta Ens trobem en la nit, un projecte escultòric comissariat per Aina Pomar Cloquell, on la matèria es converteix en llenguatge i símbol. Argila, esmalt, fusta i metall s'entrellacen en un univers on les formes animals, vegetals i humanes conviuen, evocant una naturalesa reconstruïda des de la memòria, l'arquitectura i la sensibilitat contemporània.

Braem proposa una simbiosi entre cos i entorn, entre gest i paisatge. La nit, entesa com un espai de trobada —amb un mateix, amb els altres, amb l'invisible— guia el to d'aquesta exposició profundament filosòfica i poètica. Les seves escultures, impregnades d'una delicada vitalitat, són metàfores del temps, de la transformació lenta, del rastre que deixa el viscut.

La comissària Aina Pomar Cloquell assenyala que aquesta, la primera exposició institucional de l'artista, és fruit d'un diàleg constant entre la idea i la matèria: “Cada gest, cada cocció ha orientat el procés. El resultat és un nou cos de treball en el qual Elisa Braem juga amb el color i la forma per a aproximar-se als seus temes recurrents: el cel, la transformació, la llum i el paisatge.” Així, l'obra de Braem transcendeix el purament escultòric per a convertir-se en experiència. Un viatge sensible entre el terrenal i l'universal, on el paisatge deixa de ser imatge per a convertir-se en vivència compartida. Proposta escultòrica comissariada per Aina Pomar Cloquell. En ella, la ceràmica, el metall i la fusta dialoguen amb la poesia, la filosofia i la memòria del paisatge mediterrani, teixint una obra que és tant tangible com simbòlica.

L'artista Sandra Cinto (Sant André, São Paulo, el Brasil, 1968) ens convida a endinsar-nos en Preludi per al sol i les estrelles, un projecte site-specific comissariat per Jackie Herbst, que transforma la sala expositiva en un paisatge suspès entre l'íntim i l'infinit. A través del traç delicat del dibuix, la cadència de la línia i la musicalitat del ritme, Cinto construeix un univers contemplatiu que ens guia en un viatge sensorial i simbòlic: des de l'escala del cos fins a les dimensions del cosmos. La seva obra, teixida amb paciència i precisió, obre un espai on el personal es fundi amb el celestial, proposant una pausa per a mirar cap a dins… i cap amunt.

L'artista brasilera Sandra Cinto, sota la curaduría de Jackie Herbst, transforma el museu en un vast paisatge oníric. La seva instal·lació immersiva, concebuda com un horitzó expandit, embolica al visitant en una atmosfera de contemplació serena, on el temps sembla suspendre's.

Dues exposicions que, des de llenguatges distints, conviden a la introspecció i a la sorpresa. La mostra de Cinto podrà visitar-se fins a l'11 de gener de 2026, mentre que la de Braem romandrà oberta al públic fins a l'1 de febrer de 2026. Totes dues exposicions entaulen un diàleg subtil entorn del poder de l'art per a despertar la percepció, convocar la memòria i expandir la consciència col·lectiva. A través de llenguatges distints, però complementaris, Sandra Cinto i Elisa Braem ofereixen a l'espectador experiències on el cos, la matèria i el símbol s'entrellacen, obrint espais per a la contemplació i proposant noves maneres d'habitar el present —més lentes, més profundes, més conscients.