El Museu Egipci prorroga fins a finals d'any l'exposició Sortir al dia

Des del 30 de maig que es pot visitar l’exposició temporal Sortir al Dia, El Llibre dels Morts dels antics egipcis al Museu Egipci de Barcelona. La mostra que ha tingut un gran èxit de visitants s’ha prorrogat fins a finals d’aquest any, segons fonts de la direcció del Museu.

L’exposició Sortir al Dia tracta sobre un dels documents amb més ressò de tots els que ens han llegat els egipcis. Un text de caràcter religiós d’importància fonamental en tractar-se d’una mena de guia i ajut per a tots els que aspiraven a una vida plena després de la mort terrenal. Hi ha moltíssims exemplars de Llibre dels Morts, normalment redactats en papir, que combinen textos i imatges i estan formats per un número variable de les prop de 200 fórmules que es coneixen. Una obra complexa, per tant, que ha estat tractada pels estudiosos des de diferents punts de vista (més i menys acadèmics) que pretenem posar a l’abast del nostre públic destacant els seus aspectes essencials i més determinants.

• Imatge de la inauguració de l’exposició Sortir al Dia al Museu Egipci de Barcelona.

Aquesta mostra està formada per setanta peces del fons de la col·lecció permanent del Museu Egipci de Barcelona i documents (publicacions científiques, fotografies) de la Biblioteca Jordi Clos Llombart. També s’inclouen algunes rèpliques produïdes especialment per a l’exposició.

El Llibre dels Morts

El Llibre dels Morts està format per capítols redactats en jeroglífics cursius, principalment, encara que existeixen exemples per a tots els tipus d’escriptura d’època faraònica. Els capítols són presentats per un títol (que resumeix el contingut) i consten també de vinyetes de diferents formats i propòsit. Actualment es coneixen 194 capítols.

El rotllo de papir és el suport més habitual del Llibre dels Morts, amb exemplars que poden arribar a tenir diverses desenes de metres de longitud. Aquests papirs han estat trobats a l’interior dels sarcòfags, en contacte amb la mòmia, o a l’interior de les figures i les plataformes de la divinitat Ptah-Sokar-Osiris, per citar els contextos més ben documentats. Altres suports utilitzats per a versions més reduïdes o per a capítols concrets van ser les superfícies parietals de tombes i temples, sarcòfags, mortalles, taules d’ofrena, esteles, benes de mòmia, amulets o caixes i estatuetes d’uixebtis.

• Estatueta en forma de ba. Període Ptolemaic (305-30 aC). Museu Egipci de Barcelona, E-1199.

No existeixen dos Llibres dels Morts idèntics. Cadascun està integrat per una selecció de capítols en funció de factors com el pressupost o les preferències del client. Durant el Regne Nou i el Tercer Període Intermedi els continguts i l’ordre de presentació són molt dispars, però a partir de la denominada “recensió saïta” els Llibres dels Morts tindran un contingut més sistemàtic i ordenat.

L’exposició també compta amb una reproducció fotogràfica a grandària natural d’un dels papirs més importants que contenen un exemplar del Llibre dels Morts (papir de l’escriba Ani, BM EA10470). Al llarg dels més de vint metres de recorregut s’han incorporat descripcions i explicacions de les escenes i els textos més importants i representatius. Sens dubte, una eina didàctica molt acurada i adient per conèixer i entendre aquest document religiós universal.

Per altra part, s’han reproduït tres de les escenes més emblemàtiques del Llibre dels Morts que són: La processó funerària; la Sala de la Doble Maat i El Camp de les Felicitats, de les Ofrenes o de les Canyes, amb els seus cursos d’aigua i les seves terres fèrtils (la destinació final dels difunts).

També hi ha algunes peces que s’exposen per primera vegada al públic de manera permanent o han estat adquirides especialment per a formar part de l’exposició i d’altres que han estat objecte de treballs de restauració recents per millorar el seu valor museogràfic.

• Imatge de la inauguració de l’exposició “Sortir al Dia” al Museu Egipci de Barcelona.

La Fundació Arqueològica Clos i el Museu Egipci

Paral·lelament a aquesta exposició s’ha programat un ampli ventall d’activitats paral·leles a aquesta mostra temporal com són cursos, sessions de conferències, visites guiades a l’exposició, activitats infantils, visita a la col·lecció permanent, etc.

Cal dir que aquesta exposició ha estat possible gràcies a La Fundació Arqueològica Clos i el Museu Egipci. Aquesta Fundació es va fundar a finals del mes de desembre de 1992 per iniciativa individual de Jordi Clos arran de la seva passió per Egipte. Amb la missió de donar a conèixer les cultures de l’Antiguitat, en especial la de l’Egipte faraònic, havent arribat al seu 30è Aniversari amb la satisfacció d’haver complert el seu objectiu principal.

Des del seu inici, la Fundació Arqueològica Clos s’ha compromès amb la recerca, l’estudi i la difusió de l’antic Egipte i ha desenvolupat, amb recursos totalment privats, un ampli ventall d’activitats a favor de la cultura, l’art i la història del món antic. Actualment, per a aconseguir la sostenibilitat econòmica de l’entitat la Fundació organitza una mitjana de 1.500 activitats anuals, dirigides a tots els públics, des de visites guiades, tallers infantils, casals d’estiu, cursos i conferències, sense deixar de banda els viatges o les activitats nocturnes com el Banquet etern.