Exposicions
L’art com a herència: el món íntim dels fills de Picasso i Gilot
Impulsada per Paloma Picasso, la mostra reuneix obres icòniques i inèdites que ofereixen una mirada íntima i excepcional a la vida familiar del pintor.
El Museu Picasso de Barcelona té una nova i potent exposició temporal amb Créixer entre dos artistes en un homenatge a Claude Picasso. L'exposició proposa un recorregut emotiu per la infància de Claude i Paloma Picasso al costat dels seus pares, Pablo Picasso i Françoise Gilot, a Vallauris, al sud de França.
Pablo Picasso, Retrat de Claude Picasso, 1953, ©Successió Pablo Picasso © Maurice Aeschimann.
S'hi presenten peces icòniques i inèdites —com La Guenon et son petit, a més de pintures, ceràmiques, joguines i fotografies familiars— que permeten endinsar-se en la faceta més íntima i personal de la vida del reconegut i icònic artista del segle XX.
Pablo Picasso va trobar una font d’inspiració inesgotable en la calidesa del seu entorn familiar i en la complicitat dels seus amics més pròxims. Tanmateix, la seva obra va viure transformacions significatives amb l’arribada dels seus quatre fills —Paulo (1921), Maya (1935), Claude (1947) i Paloma (1949). El fet de convertir-se en pare va revitalitzar, una vegada i una altra, la seva energia creativa. És dins d’aquest context vital i profundament artístic que es desplega la infantesa màgica de Claude i Paloma, marcada per l’art, l’afecte i la llibertat d’expressió.
Autorretrato amb Françoise Gilot, Claude i Paloma, 1950, Col·lecció Particular, ©Successió Pablo Picasso ©Fotografia Zoe A. Keller
Aquest nou recorregut expositiu temporal es podrà veure fins al 26 d’octubre on el visitant podrà descobrir el vessant més humà i afectiu de Pablo Picasso a través dels ulls dels seus fills i de l’entorn. L’inici el marca La Galloise i la llar, per transcórrer per Picasso i la vida familiar on destaca l’Autoretrat amb Françoise Gilot, Claude i Paloma de l’1 de gener de 1950.
El vincle Picasso i Françoise Gilot és indispensable en Créixer entre dos artistes. La trobada entre Pablo Picasso i Françoise Gilot (1921-2023) s'esdevé a París l’any 1943, enmig d’una ciutat marcada per la guerra. Ella, una jove artista de tan sols 21 anys, desperta l’interès del mestre, però no serà fins acabat el conflicte bèl·lic que la seva relació prendrà força i arrels.
Pablo Picasso, La mona i la seva cria, 1951, Col·lecció Particular, ©Successió Pablo Picasso.
En els primers compassos de la convivència, Picasso, mogut per l’impuls de fugir de la grisor parisenca, convida Gilot a emprendre un viatge pel sud de França, un periple que els durà a recórrer pobles plens de llum i silenci. Finalment, s’estableixen a Vallauris, en una casa anomenada La Galloise, que esdevindrà refugi, taller i escenari d’una etapa vital i creativa compartida. La sala 4 del Museu Picasso estarà dedicada a Vallauris per trobar-nos després amb Claude Picasso.
Françoise Gilot, La lliçó de lectura, Col·lecció Particular, © Françoise Gilot.
Claude i jo vam entendre ben d’hora
que l’art sempre seria l’equació definitiva, l
a realitat última. Nodrits,
modelats i formats en l’art com estàvem,
vam heretar un vincle profund,
una consciència interna i instintiva
de l’obra dels nostres pares, una intuïció
en què la intel·ligència racional no hi té lloc.”
Paloma Picasso
Edward Quinn, Pablo Picasso amb el seu fill Claude disfressat de mosqueter, 1955, © Fotografia: Edwar Quinn.
Et poden
Interessar
...
