Robert Llimós: "La formació rebuda a l'Escola Massana em va servir per entendre millor l’art"

Des del passat gener la Mater Casa Museu presenta l'exposició Tradició i materialitat pròpia reflectida, una proposta única que explora els llaços culturals entre Catalunya i la regió d'Engadina, Grisons (Suïssa). Aquest intercanvi cultural destaca les connexions històriques i artístiques que totes dues regions comparteixen, com la llengua, les tècniques tradicionals de decoració en façanes i l'art romànic.

El projecte reuneix sis destacats artistes i poetes de cada territori, els qui, a través de les seves obres, reten homenatge a les identitats pròpies i al llegat comú que les uneix. Aquesta col·laboració transfronterera no sols celebra les arrels culturals compartides, sinó que també convida a reflexionar sobre el valor de les nostres tradicions i oficis locals.

Mater Casa Museu presenta aquesta iniciativa com un diàleg artístic i material entre tècniques autòctones de totes dues regions, fomentant un aprenentatge mutu i un redescobriment de la nostra pròpia identitat. En analitzar i comparar elements com l'arquitectura, els materials i els oficis tradicionals com l'esgrafiat, el projecte enriqueix la memòria col·lectiva i reforça el coneixement cultural compartit. Aquesta exposició es converteix així en una reivindicació de l'autoconeixement i l'enriquiment cultural.

Entre els artistes participants es troben Laura Bott (escultura), Luis Schmidlin (dibuix, poesia), Mazina Schmidlin-Könz (instal·lació i esgrafiat), Not Vital (gravat), Florio Puenter (fotografia), Marc Antoni Nay (historiador) i Jaecklin (dibuix, pintura i vídeo) de Engadina, i de Catalunya: Alica Casadesús & A. Clapés (dibuix), Clay Hernández (vídeo), Robert Llimós (escultura i pintura), Manel Rovira (escultura i pintura), Isidre Mateo (origami) i Rosa Vives (pintura).

Mater Casa Museu està situada en un emblemàtic edifici medieval del segle XIII. Aquest espai, situat en la Plaça de l'Oli en el barri de Santa Caterina de Barcelona, ocupa l'antiga galeria Joan de Serrallonga. La finca, testimoni de set-cents anys d'història arquitectònica de Barcelona.

Aquesta mostra està oberta al públic fins aquest mes de juliol. Un dels artistes participants en aquesta exposició és Robert Llimós i Oriol (Barcelona, 19 d’octubre del 1943) i l’hem volgut entrevistar a la Casa Mater de Barcelona.

Alexandra Planas.- Creus que la teva vocació pel món de l’art t’ha arribat per herència familiar o és una passió que l’has desenvolupat per tu mateix?

Robert Llimós.- Jo sóc fill de pintor i escultor i des de molt petit sempre em va interessar el món de l’art i la cultura i vaig créixer envoltat de pinzells, teles i escultures. Podria dir que he nascut amb els pinzells a les mans, perquè l’art sempre ha format part del meu dia a dia i, d’alguna manera, era inevitable que m’hi acabés dedicant.

A.P.- Quins records té dels seus anys de formació a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi?

R.Ll.- Aquesta escola ha estat un lloc molt especial en la meva trajectòria professional, un espai on vaig poder experimentar i créixer tant des de l’àmbit artístic com personal. Gràcies a la formació rebuda, he tingut la possibilitat d’entendre millor l’art des d’una perspectiva més oberta i participativa.

A.P.-Com va sorgir la col·laboració amb Arranz-Bravo, Bartolozzi i Gerard Sala? Què va aportar-li en l'àmbit personal i artístic aquesta etapa de treball en equip?

R.Ll.- Ens vam trobar i després de la meva formació vaig decidir formar un grup amb el Rafael Santos Torroella, amb aquests artistes amb qui compartia moltes inquietuds i estil. Aquest projecte va tenir una durada aproximada de cinc anys i puc afirmar que va anar bé, ja que vam poder col·laborar i créixer junts. Durant aquest temps vam organitzar moltes exposicions que van tenir bona acollida i va ser una experiència positiva en tots els nivells. Vam fer exposicions a Saragossa, Sabadell, Bilbao, entre altres llocs.

A.P.-Vostè va declarar que a l’any 2009 va tenir un albirament d’alienígenes a la platja de Fortaleza (Brasil). Com ha influït aquesta experiència en la seva obra i en la seva manera d’entendre l’art?

R.Ll.- Sí, l'any 2009 mentre jo passejava pels boscos brasilers, vaig trobar-me amb una nau envoltada de fum i vaig veure els seus tripulants. Des d’aquell moment no he deixat de pintar i dibuixar obsessivament aquests éssers, que per mi són com éssers pacífics i que normalment els pinto amb una gamma molt variada de colors fluorescents. Haig de reconèixer que la meva trajectòria creativa va quedar marcada per aquesta trobada i que “la imaginació no és res comparada amb la realitat”. Aquests extraterrestres els he reproduït pintant i dibuixant com també amb escultura. Com que els extraterrestres tenien poders magnètics, van generar un camp magnètic, que interfereix en les càmeres de fotografiar que fa que no es puguin fotografiar o que aquestes quedin distorsionades. Per tant, estic encantat que gràcies a la pintura i el dibuix no s’ha perdut tot aquest contingut.

A.P.- Té obra exposada en col·leccions de museus d’arreu del món. Què vindria a significar per a vostè veure la seva obra exposada a la Casa Mater de Barcelona?

R.Ll.- Estic molt content i agraït de poder exposar a la Casa Mater de Barcelona i a la seva directora, la Valentina Asinari di San Marzano (arquitecta), que m’ha volgut incloure dins de la seva programació expositiva d’aquest any. Em fa molta il·lusió continuar col·laborant amb ella i amb les seves filles (la Taifa), que també participen activament en aquest projecte. Per la meva part, tinc moltes ganes de continuar creant des del meu taller de Barcelona i de tirar endavant nous projectes al nostre país, de caràcter nacional i internacional.